Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Vila-real (Plana Baixa)

43 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 55,12 km2, 42 m alt, 50.755 hab (2014)

Situat prop del litoral mediterrani, a la riba dreta del Millars, al nord de la comarca, al límit amb la Plana Alta.

L’agricultura ocupa bona part del territori municipal, amb predomini del regadiu sobre el secà. El regadiu, d’ascendència musulmana, és regit des del final del 1870 per una comunitat de regants. S’aprofiten les aigües derivades del Millars, i des del començament del segle XX l’extreta de pous, que ha permès d’ampliar l’àrea regada. El conreu més estès és el dels cítrics, implantat a mitjan segle XIX per substituir els conreus tradicionals (lli, cànem, canya i morera). Als sectors de secà predominen els garrofers i ametllers, seguits per la vinya i les oliveres. Predomina la petita explotació agrària. Indústria alimentària (licors, sucs de fruites i turrons), de derivats de la fusta (serradores i tallers de mobles), de fabricació de materials per a la construcció, adoberies i gèneres de punt Àrea comercial de Castelló de la Plana.

A la ciutat destaquen l’església arxiprestal de Sant Jaume, del segle XVIII, la de la Sang, l’antic convent del Carme, el santuari de Sant Pasqual Bailon i la plaça Major, en part porxada. Santuari marià de Gràcia..

Enllaç web: Ajuntament

Vilar de Canes (Alt Maestrat)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 15,94 km2, 668 m alt, 175 hab (2014)

Situat al centre de la comarca, a la zona muntanyosa que davalla des de la mola d’Ares cap a la rambla Carbonera, als vessants de la serra de Sant Cristòfol fins a la rambla dels Estrets.

Tres quartes parts del terme són de garriga i muntanya improductiva i només és conrea una petita part, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres i vinya. Ramaderia de llana. Aviram. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

El poble és al damunt de la serra de Sant Cristófol, a la dreta de la rambla Carbonera. L’església parroquial de la Purificació depèn de la de Culla.

Ja dins el terme d’Ares del Maestrat hi ha l’hostalet de Vilar de Canes.

Enllaç web: Ajuntament

Vilanova d’Éssera (Ribagorça)

Deixa un comentari

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 7,10 km2, 982 m alt, 159 hab (2014)

(cast: Villanova) Situat a la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, entre l’estret de Saünc i els plans de Castilló de Sos. La major part del sòl és ocupat per matollar, prades i terres improductives.

Agricultura de muntanya (prats i farratges). Ramaderia. Explotació forestal. Àrea comercial de Graus. Població en descens.

El poble és situat en un coster, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, romànica, de la primera meitat del segle XII, d’una nau i absis semicircular. Al nord del poble hi ha l’església també romànica de Sant Pere de Vilanova, antiga parròquia, té un interessant portal, amb un crismó, i un retaule pintat del segle XVI.

Vilanova de Raó (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,40 km2, 58 m alt, 3.828 hab (2012)

(o de la Raó, fr: Villenueve-de-la-Raho) Situat al Riberal, a la dreta del riu Rard, que constitueix el límit amb el terme de Perpinyà, entre les terres regades per l’agulla de Fontcoberta, al nord, i l’antic estany de Vilanova (dessecat vers el 1850).

L’agricultura és la principal font de riquesa del municipi, i està dominada pels conreus de secà, principalment vinya i també de regadiu (hortalisses i fruita). Producció de vi. La ramaderia ovina i bovina, complementa l’economia. Població en ascens.

El poble fou bastit al cim d’un turó que dominà, per l’est, l’estany que fou novament reomplert el 1977 per a regadiu i que s’ha convertit en un atractiu turístic.

Dins el terme hi ha l’important mas Sauvi i, al peu del turó on s’alça la població, l’església romànica de Sant Julià de Raó.

Vilanova de la Ribera (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,38 km2, 48 m alt, 1.290 hab (2012)

(ant: de Roter, fr: Villeneuve-la-Rivière) Situat al sector esquerre del Riberal, entre els primers contraforts del massís calcari de Calce (torrents de la Bula i del Menadell) i la plana al·luvial de la Tet, el qual toca només en un punt.

En aquest sector meridional s’estenen els conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters); l’agricultura de secà és dedica preferentment al conreu de la vinya, que es destinada a la producció de vi de qualitat superior. Petita indústria de fabricació d’embalatges. Havia estat tradicional la cria de cucs de seda, per la qual Pasteur s’interessà personalment. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat a l’esquerra de la Tet. La jurisdicció senyorial pertanyia des del segle XII a la canònica d’Espirà de l’Aglí i des del 1381 pertany a la Real de Perpinyà. L’actual nom és del segle XV.

Vilanova de la Reina (Alt Millars)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 6,08 km2, 891 m alt, 68 hab (2014)

(cast: Villanueva de Viver) Situat a l’extrem sud-oest d’Aragó, al límit amb l’Alt Palància i l’Aragó, en la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat entre la serra de Pina, al sud, i el riu de la Maimona (afluent per la dreta del Millars), al nord.

El territori és molt petit i muntanyós i el 50% de les terres són improductives, això fa que només es conreí una petita part del municipi; al seca hi ha especialment cereals, i algunes hectàrees de regadiu. Ramaderia de llana. Població en descens.

El poble és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a mig km de la ratlla d’Aragó; l’església parroquial és dedicada a Sant Francesc.

Vilanova d’Alcolea (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014)

(o Vilanova d’En Domènec) Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d’en Galceran i del Desert de les Palmes.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l’església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s’ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.

Dins el terme hi ha l’ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet.

Enllaç web: Ajuntament

Vilamulaca (Rosselló)

6 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,60 km2, 90 m alt, 1.191 hab (2012)

(fr: Villemolaque) Situat a la dreta del Rard, límit septentrional del terme, damunt els primers contraforts nord-orientals dels Aspres; el territori és drenat, a més, per la riera de Paçà.

Agricultura de regadiu (fruiters, verdures), així com de secà, aquesta és destina al conreu de la vinya, que ocupa la major extensió, i que és destinada a la producció de vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres i vi dolç natural de la zona de les Costes de l’Alt Rosselló. Hi ha una mica de ramaderia de bestiar cabrum. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.

El poble és a la dreta de la riera de Paçà, aigua avall del monestir del Camp; l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, d’origen romànic, ha estat recentment ampliada.

El municipi comprèn, a més, l’antic priorat de Candell.

Vilamarxant (Camp de Túria)

13 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 71,75 km2, 160 m alt, 9.204 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, a la dreta del Túria.

Es conrea la major part del terme, amb un gran predomini del secà; els conreus més estesos són els cereals (blat), cebes i, en especial, tarongers i farratges (regadiu); i els de vinya, oliveres i garrofers (secà). Hi ha dues cooperatives, una d’àmbit comarcal. Ramaderia de llana i aviram. Pedreres de calcària. Indústria derivada de l’agricultura (farineres, confitures) i de fabricació de materials per a la construcció (guix, rajoles). Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del Túria, sobre un petit turó; l’església parroquial de Santa Caterina fou bastida el 1900.

Dins el terme, on s’han trobat restes romanes, hi ha la zona residencial d’Orquera i diverses masies i partides, com la Llomaina, la Pea, etc.

Enllaç web: Ajuntament

Vilamalur (Alt Millars)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 19,47 km2, 644 m alt, 75 hab (2014)

(cast: Villamalur) Situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a l’extrem sud de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià. Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamur, tributària del Millars. El 40 % del territori és cobert de bosc (pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977).

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, la vinya i les oliveres; hi ha una mínima superfície de regadiu. Les terres són treballades en règim d’explotació directa. Població en descens.

El poble és situat damunt un serrat que domina la vall de la rambla de Vilamalur; de l’església parroquial de Sant Domènec depèn la de Torralba del Pinar.

Enllaç web: Ajuntament