Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,04 km2, 12 m alt, 133 hab (2014)
(o el Poblenou de la Corona; cast: Lugar Nuevo de la Corona) Al sud de València.
L’agricultura de regadiu, que aprofità la sèquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació. La principal activitat industrial són tallers de mobles. Àrea comercial de València.
A causa de la reduïda extensió del terme, el poble té gairebé exclusivament funció residencial, agrupant tota la població del municipi. Forma un continu urbà amb Alfafar i molt pròxim a Sedaví. Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu.
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 28,44 km2, 1.524 m alt, 162 hab (2012)
Situat en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo.
La població ha tingut una important davallada a partir de mitjans del segle XIX i molt especialment a partir del 1960.
Al poble, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu, destaca l’església parroquial dedicada a sant Fruitós, romànica (del segle XII), la qual té un notable portal.
Municipi i capital comarcal del Camp de Túria (País Valencià): 227,98 km2, 164 m alt, 23.261 hab (2014)
GEOGRAFIA FÍSICA.- Situat a la zona de contacte entre la plana miocènica, els vessant muntanyosos septentrionals i la plana al·luvial quaternària formada pel riu Túria; ocupa una bona part de la comarca, al límit amb la dels Serrans i de l’Alt Palància. El sector septentrional és accidentat per diverses serres (les Ombries, 881 m) que corresponen al sistema Ibèric, amb pinedes i pastures. La plana miocènica és drenada per la rambla Primera i la Castellarda, afluent del Túria.
ECONOMIA.- Tradicionalment l’agricultura ha estat el principal recurs econòmic del municipi, però ha pres importància l’activitat industrial gràcies a la proximitat de la ciutat de València i les excel·lents comunicacions que ofereix la comarca. Els conreus de secà més estesos són la vinya, els garrofers i les oliveres; segueixen en importància els cereals i els arbres fruiters (ametllers, presseguers, albercoquers). A causa de la gran extensió del municipi, una part dels camps dedicats als conreus de secà són conreats per agricultors dels pobles veïns. El regadiu, d’ençà de l’aprofitament de les aigües del pantà de Benaixeve, ha pres molta importància; conreus de patates, cebes, hortalisses, fruiters i tarongers. La propietat de l’horta està molt repartida. Aprofitament de les pastures naturals per al bestiar oví. El sector secundari ha estat tradicionalment dedicat a la indústria derivada de l’agricultura i posteriorment ampliat a d’altres indústries com ara la tèxtil, de la construcció, de la fusta i dels mobles. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- La població ha crescut notablement en els darrers decennis.
LA CIUTAT.- D’origen ibèric, amb importants restes romanes. Església arxiprestal de Santa Maria, del segle XVII, amb una gran façana barroca, primitiva església parroquial de la Sang, romànico-gòtica del segle XIII, monument històrico-artístic, i palau renaixentista dels ducs de Llíria, avui casa de la ciutat. Hi són tradicionals les bandes de música.
Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 21,93 km2, 274 m alt, 1.080 hab (2014)
Situat a la vall de Xaló, al Marquesat, sobre el riu de Gorgos, el qual forma el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló. Relleu accidentat per la penya Roja i la lloma Llarga (el Cau, 724 m alt). Més de la meitat del terme és inculte (pinar i garriga).
L’agricultura és la principal riquesa, amb conreus de secà: cereals, vinya, ametllers i garrofers. Àrea comercial de Benissa. La població, en descens des de mitjan segle XIX, a causa d’una llarga emigració cap a diversos indrets, especialment vers França, últimament s’ha estabilitzat.
El poble s’agombola al peu de la solana de la Muntanyeta; hi domina l’església parroquial dedicada als sants Cosme i Damià. Antic lloc de moriscs, fou repoblat en part per mallorquins.
El municipi comprèn, a més, les caseries de Marnes i la Cuta, la caseria i antic lloc de Gorgos i la partida i caseria d’Alcau.
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 15,44 km2, 458 m alt, 169 hab (2014)
(of: Lledó) Situat a la riba esquerra del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que en forma el límit oriental, davant el terme d’Horta de Sant Joan (Terra Alta). La zona forestal està format principalment per pinedes.
L’economia es basa en l’agricultura de secà (conreus mediterranis: oliveres, vinya, ametllers i cereals); el regadiu es limita a unes 17 ha (hortalisses i llegums), que aprofita l’aigua del riu. Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Tortosa.
La població ha disminuït durant tot el segle XX a causa de l’emigració, especialment cap a Barcelona.
El poble és prop del riu; hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Jaume. Al sud-oest del poble hi ha l’ermita de Santa Rosa.
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,34 km2, 320 m alt, 316 hab (2012)
(fr: Llauro) Situat al vessant nord del coll de Llauró, entre el Rosselló i el Vallespir, a la dreta de la riera de Mener. El terme és en bona part cobert de suredes.
Conreus de vinya. Lloc d’estiueig i segones residències. Àrea comercial de Tuïr.
Al poble destaca l’església parroquial romànica, la qual és esmerletada en un dels costats; al segle XI era del monestir d’Arles; passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume.
Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014)
Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l’est d’Alzira. L’àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes.
L’agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l’arròs, en regressió els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. Àrea comercial d’Alzira. La població tendeix a disminuir.
El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí.
Municipi de la Costera (País Valencià): 9,22 km2, 139 m alt, 1.035 hab (2014)
Situat a l’esquerra de la vall del riu Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, al límit amb la Ribera Alta. El terme municipal inclou petits enclavament d’altres municipis adjacents, igual que el propi terme té diverses entitats de població a d’altres municipis.
L’agricultura de regadiu (tarongers i hortalisses) és possible gràcies als regatges derivats del riu Cànyoles i a l’aprofitament de diferents deus. Al secà es conreen oliveres i arbres fruiters. Incipient activitat industrial i de la construcció. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble forma un sol nucli amb l’antic lloc i actual barri de Carbonell i amb els pobles de Torrella de la Costera i Cerdà. Església parroquial de Sant Joan Baptista del començament del segle XIX.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,94 km2, 648 m alt, 136 hab (2014)
Situat a la riba esquerra de l’Isàvena i accidentat, al sud, entre la serra del castell de Llaguarres i l’Isàvena, afluent de l’Éssera. El terme és accidentat i cobert en bona part de boscs de roures i alzines.
Agricultura amb conreus de secà: cereals (ordi), oliveres, gira-sol i ametllers; petita superfície dedicada al regadiu (horta). Ramaderia de bestiar oví i porcí. Explotació forestal. L’activitat industrial és minsa. Pertany a l’àrea comercial de Graus. La població disminueix des de mitjan segle XIX.
La vila és a la vora d’un barranc afluent al de la Ribera; l’església parroquial de Santa Maria és obra de mitjan segle XVI, i el retaule major és barroc. És tradicional la fira anual de Sant Martí (11 novembre).
Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 5,19 km2, 280 m alt, 107 hab (2012)
(fr: Lansac) Situat al sector muntanyós que s’estén entre la vall de l’Aglí i la riera de Maurí. Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí. La part oriental del terme és coberta de boscs (bosc de Calridó i dels Llobats).
Agricultura, on destaca el conreu de vinya, amb denominació d’origen controlada i amb producció de vi de qualitat superior a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena. Hi ha una cooperativa vinícola. Explotació de jaciments de feldspat, un dels més grans centres productors de la vall de l’Aglí i que hom destina a la fabricació de vidre (Saint-Gobain), de porcellana (Llemotges) i de rajola. Àrea comercial de Perpinyà.
El poble es troba al peu de l’anomenat roc de Lançac (500 m alt), prop de les ruïnes de l’antiga torre de Lançac.
Dades dels Països Catalans 