Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Jújols (Conflent)

3 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 10,11 km2, 975 m alt, 47 hab (2012)

Situat a l’esquerra de la vall de la Tet, al Conflent mitjà, al vessant sud del massís de Madres. El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica (sèrie de Jújols). El bosc de Jújols, el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector septentrional. El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda.

Conreus de pastures i farratges, amb petites àrees de vinya i d’hortalisses. Ramaderia bovina. Tallers artesanals. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha anat disminuint durant tot el segle XX fins arribar gairebé al despoblament, si bé darrerament s’ha estancat.

El poble és situat al sud del terme, dalt un serrat; destaca l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (segle XI), que conté una marededéu de fusta del segle XIII.

Jóc (Conflent)

8 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 3,37 km2, 390 m alt, 246 hab (2012)

(fr: Joch) Situat entre les valls de Glorianes i de Vallestàvia, comprén una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del massís del Canigó, al sud de Vinçà. Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer.

L’economia és bàsicament agrícola amb conreus a la vall del riu Tet de fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), vinya i hortalisses, principalment. El cens ramader és gairebé nul.

Al poble s’hi conserven restes de les muralles (construïdes al segle XVI) i del castell de Jóc (segle XII), aturonat, que fou el centre de la baronia de Jóc; l’església actual, de Sant Martí (segle XVIII), conserva el retaule de l’altar major atribuït a Josep Sunyer, i el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau (pare).

Jana, la (Baix Maestrat)

9 Respostes

Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 19,59 km2, 299 m alt, 733 hab (2014)

Situat entre els rius Cérvol i Sec, a les planes i als turons que s’estenen al sud de la serra del Solà i a l’oest de la Bassota.

Economia agrícola de secà, que cobreix gairebé el 90% de la superfície (oliveres i vinya, i, amb menys importància, cereals i ametllers). Hi ha avicultura. Àrea comercial de Vinaròs. La manca de desenvolupament industrial al poble ha determinat el descens de població, en part aturat per la proximitat de Benicarló i Vinaròs.

La vila és situada en el pla; església de Sant Bartomeu (fi del segle XVII). La Jana, des del moment de la conquesta cristiana, com la resta del Maestrat, pertangué a l’orde de l’Hospital, i posteriorment al de Montesa.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Josep i de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Inca (Mallorca Raiguer)

75 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,65 km2, 120 m alt, 30.625 hab (2014)

Situat a es Raiguer, al sud de la serra de Tramuntana i al nord-est de Palma de Mallorca. Zones de pineda i alzinar.

Malgrat la sequedat del clima, les terres primes conserven bé la humitat i el pla és molt conreat. Fins a la invasió de la fil·loxera (1892) havia estat un important centre vitícola; actualment el conreu preponderant són els ametllers, en segon lloc hi ha cereals, i, a més, s’hi conreen garrofers i figueres. Al regadiu es destina una petita part de la zona conreada, regada per mitjà de pous. Ramaderia (bestiar porcí, oví, boví, cabrum i aviram). Però la indústria (del calçat, de la pell, de la fusta, alimentària, etc), el comerç i el turisme tenen més importància per a l’economia que les activitats primàries.

L’augment demogràfic constant des de mitjan segle XIX, s’accelerà des del 1960. Mercat setmanal cada dijous d’àmbit insular. És el centre d’una subàrea comercial.

La ciutat és a la plana; l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, fundada al segle XIII i reformada al segle XVIII, conserva una taula (1373) amb la Verge i el Nen, deguda a Joan Daurer; altres edificis notables són: els antics convents de Sant Francesc (segle XIV) i de Sant Vicent Ferrer, dominicà (segle XVII), l’antiga posada de son Fuster, el santuari de Santa Magdalena del Puig, al puig d’Inca.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Illa (Rosselló)

47 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)

(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.

És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).

La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.

El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casesnoves.

Iessa, la (Serrans)

6 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 84,68 km2, 1.039 m alt, 259 hab (2014)

(cast. La Yesa) Situat al peu de la serra de Javalambre, al límit amb l’Aragó, en l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és drenat pels torrents afluents del Tòixer. Boscos i pastures.

Els conreus, amb predomini del secà (conreus de cereals -blat i ordi- i vinya) i amb molt poc regadiu (hortalisses i blat), hi ocupen només el sector més pla. Té una certa importància el bestiar de llana. Àrea comercial de València. El descens de la població ha estat constant, sobretot a partir del 1960, en que ha perdut més de la meitat dels habitants.

La vila és d’origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, destruïda pels carlins (1840) i reconstruïda posteriorment.

El terme comprèn, a més, la caseria de La Cuevarruz Alta.

Ibi (Alcoià)

20 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 62,52 km2, 816 m alt, 23.456 hab (2014)

Situat a la foia de Castalla, en un terreny força accidentat, al sector nord de la serralada subbètica valenciana, al peu de la serra de Biscoi, al sud-oest d’Alcoi. La rambla Gavarnera, o riu d’Ibi, drena un sector del terme, que rep el nom de vall d’Ibi. La meitat del terme correspon a terres incultes.

El principal recurs econòmic del municipi és la indústria de la joguina, de gran tradició (iniciada el 1906), complementada per l’agricultura de secà (cereals, oliveres, vinya i ametllers). Pertany a les àrees comercials d’Alcoi i d’Alacant. La població del terme va créixer espectacularment entre el 1960 i el 1980 a causa de la immigració.

La vila és als vessants meridionals dels tossals de Sant Miquel i de Santa Llúcia, que havien dominat dues fortificacions d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, construïda a la fi del segle XVI i ampliada al començament del XIX.

El municipi comprèn, a més, les caseries de Ternoves i de l’Alfàs d’Ibi i el despoblat de Biscoi.

Enllaç web: Ajuntament

Iàtova (Foia de Bunyol)

10 Respostes

Municipi de la Foia de Bunyol (País Valencià): 120,24 km2, 420 m alt, 2.136 h ab (2014)

(cast: Yátova) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la vall mitjana del riu Magre, que el travessa, fortament encaixat, d’oest a est. El terme, molt extens i situat al sector més alt i accidentat de la comarca (serres de Malacara, al nord, i de Martés, al sud), és ocupat en tres quartes parts per vegetació espontània, molt boscat (pinedes i carrascars) i garrigar.

Agricultura amb predomini del secà, amb conreus de garrofers, ametllers, oliveres i cereals. Hi ha hortalisses al regadiu, on s’aprofita l’aigua de fonts. Àrea comercial de València. Hi ha un corrent emigratori vers València i Bunyol, on treballa una part de la població activa del municipi.

El poble està a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial dels Sants Reis fou bastida en 1668-72.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Millars (en part a Bunyol) i de Quinet i el despoblat de Montratón.

Herbers (Ports)

4 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 27,12 km2, 672 m alt, 54 hab (2014)

(ant: Herbers Jussans, cast: Herbés) Situat al peu de la serra de Sant Cristòfol, a l’extrem septentrional de la comarca, al límit amb la comarca de Matarranya, el terme és drenat pel riu Tastavins.

Agricultura de secà (cereals i patates) i molt poc de regadiu. Granges amb ramaderia estabulada. Àrea comercial de Morella. L’emigració és constant des de mitjans del segle XX.

El poble és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall. Hi destaca l’església parroquial, dedicada a sant Bartomeu, i les restes del palau senyorial. Fou centre de la baronia d’Herbers i formà part del municipi de Morella entre el 1920 i el 1960.

Dins el terme hi ha el santuari del Sargar.

Enllaç web: Ajuntament

Guingueta d’Ix, la (Alta Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,85 km2, 1.130 m alt, 1.233 hab (2013)

(fr: Bourg-Madame) Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d’aquest pel Reür.

Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà.

El poble es troba a l’aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l’origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí que unia Ix amb Puigcerdà.

El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d’Ix a la Guingueta, l’administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame.

El 1973 li fou annexat l’antic terme de Càldegues.