Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Llucena (Alcalatén)

Municipi de l’Alcalatén (País Valencià): 137,04 km2, 568 m alt, 1.417 hab (2014)

(cast: Lucena del Cid) Situat a la riba dreta de la vall del riu, o barranc, de Llucena, el qual drena el terme i que rep diversos barrancs, accidentat al sector nord-oest pel massís de Penyagolosa, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l’expansió de l’agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners); hi ha algunes ha de regadiu, localitzades al fons de la vall del riu de Llucena. Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles, que avui és la principal activitat econòmica. Hi ha un important mercat dominical. Centre d’estiueig. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900.

Vila d’origen islàmic, enlairada a l’esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d’Híxar i plaça porticada, on hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria (1724-42) i la casa de la vila.

El municipi comprèn, a més, diverses caseries i els despoblats de Benagualit i de Torrocelles.

Enllaços web: AjuntamentInformació

Llubí (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 34,92 km2, 74 m alt, 2.216 hab (2014)

(ant: Castell-llubí) Situat al pla de l’illa, a l’est d’Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l’horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d’alzines i pins.

L’agricultura n’és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l’economia. Indústries alimentàries i de la construcció. Àrea comercial de Palma de Mallorca. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan segle XVII, ampliada el XIX; al segle XVII s’hi establí el barri de Son Ramis.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l’antiga finca de son Perot Alomar.

Enllaç web: Ajuntament

Lloseta (Mallorca Raiguer)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 12,09 km2, 175 m alt, 5.686 hab (2014)

Situat la part baixa de la serra de Tramuntana, a la zona del torrent de s’Estorell, al sud-oest d’Inca. La zona no conreada és ocupada per pinedes, alzinars i garrigues.

La major part del terme és conreat, principalment de secà (cereals, garrofers, figueres i, sobretot, ametllers); el regadiu, que ocupa una petita part del territori, és dedicat als tarongers. Les explotacions agràries són de petita extensió. Entre les activitats industrials, destaquen les del calçat, de la pell, de materials per a la construcció i l’alimentària. Importants jaciments de lignit i pedreres calcàries i d’argiles. Àrea comercial d’Inca. La població ha crescut notablement des de mitjan segle XIX.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de Santa Maria, neoclàssica (segle XVIII), amb una imatge romànica trobada de la Mare de Déu de Lloseta; el nucli antic és anomenat es Morull.

El lloc té l’origen en les cavalleries d’Aiamans i de Lloseta. Formà part de Binissalem fins al 1842.

Enllaços web: AjuntamentCol·legi Es PuigTeatre

Llosa del Bisbe (Serrans)

Municipi dels Serrans (País Valencià): 12,17 km2, 350 m alt, 510 hab (2014)

(o de l’Arquebisbe, o de Xulella; cast: Losa del Obispo) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a l’est de la comarca, al sector menys muntanyós al límit amb el Camp de Túria, al sud-oest del municipi del Villar. Una quarta part del terme no és conreada (brolla i pastures de propietat comunal, aprofitats pel bestiar oví).

La major part de les terres conreades són de secà: vinya, oliveres, garrofers, ametllers i cereals. Ramaderia ovina. Cooperativa agrícola (vi i oli). Jaciments d’argila i caolí. Àrea comercial de Llíria. La població ha minvat de manera continua des de mitjan segle XIX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és a la plana; l’església parroquial és dedicada a sant Sebastià. Hi ha banda de música.

Formava part de la baronia de Xulella, de la mitra de València.

Llosa de Ranes, la (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 7,13 km2, 106 m alt, 3.610 hab (2014)

Situat a l’esquerra del Cànyoles, afluent de l’Albaida, a l’oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme.

El terme és pla i l’agricultura n’és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l’alimentària i la de materials per a la construcció. Àrea comercial de Xàtiva. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del segle XVIII.

Poble d’origen islàmic (Ranes), és a la plana, al límit entre el secà i el regadiu; l’església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1685-90.

El municipi comprèn, a més, el balneari i santuari de Santa Anna i les pertinences del Rastell, el Serradar i els plans de l’Emperador i del Camí. El 1965 li fou agregat el territori del banc de la Carretera, abans, de Xàtiva.

Enllaç web: Ajuntament

Llosa de la Plana, la (Plana Baixa)

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 10,03 km2, 19 m alt, 972 hab (2014)

(o Llosa d’Almenara) Situat al nord de la serra d’Almenara, al sud-est del municipi de la Vall d’Uixó, vora la costa. Al nord està accidentat pels darrers contraforts de la serra d’Espadà.

Bona part del terme és ocupat pels conreus; al regadiu es conreen especialment tarongers, al secà predominen els garrofers. La ramaderia (bestiar oví) és poc important. Indústries derivades de l’agricultura (conserves fruiteres). Incipient activitat turística. Àrea comercial de València. La població ha crescut al llarg de tot el segle XX, especialment durant el període 1960-80.

El poble és prop de l’antic camí de Barcelona a València i és d’origen islàmic; l’església parroquial, modesta, és dedicada al Salvador.

El terme comprèn, a més, una part del barri turístic i marítim de Casablanca, en part a Almenara.

Enllaç web: Ajuntament

Lloret de Vistalegre (Mallorca Pla)

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 17,43 km2, 170 m alt, 1.251 hab (2014)

(ant: Manresa, pop: Llorito) Situat al pla de Mallorca, al sud-oest de Sineu.

L’agricultura ocupa més del 70% del terme, amb terres cobertes per sòls margosos que constitueixen magnífiques terres de conreu, on predominen els cereals, els ametllers, els llegums i els arbres fruiters (figueres). Ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí; aviram. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Una part de la població activa treballa en la indústria de sabates d’Inca i en la construcció, als municipis veïns.

La vila, d’origen islàmic, va créixer al voltant de l’església de la Mare de Déu del Loreto (segle XVIII), a la qual deu el nom.

Dins el terme hi ha, a més, el lloc i antic convent dominicà de Son Joan Arnau.

Malgrat els intents d’esdevenir municipi independent del de Sineu, fets el 1812 i el 1821, no ho aconseguí fins a l’any 1922.

Enllaç web: Ajuntament

Llombai (Ribera Alta)

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 55,57 km2, 100 m alt, 2.787 hab (2014)

Situat a la vall mitjana i a la dreta del riu Magre, afluent del Xúquer, a la vall dels Alcalans. El terme s’estén a banda i banda del riu, el sector occidental és accidentat pels contraforts de la serra d’El Caballón. Bona part del terme és coberta de boscs.

L’agricultura de secà, ocupa la major part del terme (vinya, garrofers, ametllers i oliveres); al regadiu, que millorà amb la regularització dels regatges, hi ha taronges i horta. Granges d’aviram. Activitats industrials lligades a l’agricultura i de la pell. Àrea comercial de València.

La vila (llombaïns), d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre, formant un continu urbà amb Catadau. L’església parroquial (1650), que és l’antiga capella del convent dominicà de la Santa Creu, és gòtica amb elements barrocs. Fou centre del marquesat de Llombai.

El municipi comprèn, a més, la caseria de Sant Antoni de Llombai, els despoblats d’Alcalà i d’Alèdua i el barri de Vistalegre.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou d’En Fenollet (Costera)

Municipi de la Costera (País Valencià): 1,53 km2, 75 m alt, 927 hab (2014)

(ant: Fenollet) Al sector est del pla de Xàtiva, a l’esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d’Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovés.

Les sèquies derivades de l’Albaida fan possible l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l’arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Àrea comercial de Xàtiva. Població en ascens.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll.

El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal.

Enllaç web: Ajuntament

Llocnou de Sant Jeroni (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,47 km2, 98 m alt, 546 hab (2014)

(ant: el Rafalet de Bonamira) Situat a la vall mitjana del Vernissa, al límit amb la Vall d’Albaida, al sud-oest de Gandia. Relleu accidentat, al sud, per les serres de Benicadell i d’Ador, ocupat per pinedes.

Agricultura localitzada al sector septentrional, amb conreus de regadiu (dedicats principalment als tarongers, en expansió), al costat del riu; de secà (vinya moscatell, oliveres, ametllers i garrofers), ramaderia i cria d’aviram. Àrea comercial de Gandia. La població, en augment fins al 1960, experimenta una lleugera davallada.

El poble és d’origen islàmic, que restà despoblada amb l’expulsió dels moriscs, fins a la repoblació del 1609. L’església parroquial és dedicada a sant Roc.

Enllaç web: Ajuntament