Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Mentet (Conflent)

7 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 32,15 km2, 1.500 m alt, 31 hab (2012)

(fr: Mantet) Situat a l’alta vall del riu de Mentet, afluent de la Tet, al vessant sud-occidental del Canigó, entre els massissos de Costabona i de Bastiments, al límit amb la vall de Camprodon (Ripollès). A la portella de Mentet (2.478 m alt) passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, i el coll de Mentet (1.765 m alt) comunica Mentet amb la vall de Saorra.

El territori és força accidentat i poc conreable (només hi ha pasturatges), circumstància que, unida a la davallada de l’activitat ramadera, ha provocat el despoblament gairebé total del terme, enregistrant una pèrdua del 66% de la població d’ençà del 1936.

El poble, en un coster, prop del fons de la vall, és dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç (consagrada el 1102).

Menera, la (Vallespir)

10 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 23,83 km2, 780 m alt, 51 hab (2012)

(fr: Lamanère) Situat al sector més alt de la comarca, entre el coll d’Ares i el de la Muga, al peu de la serra de la baga de Bordellat, comprén l’alta vall del riu de la Menera (o de Galdares), afluent del Tec, al límit amb la Garrotxa. El relleu és accidentat, amb abundància de rouredes i castanyedes.

La vida econòmica del municipi es limita a algunes activitats agrícoles (ordi i altres cereals, cireres i, sobretot, herba), encara que la principal riquesa és la ramaderia (boví, oví i cabrum). Explotació del bosc. També disposa d’una fàbrica d’espardenyes. Després del tancament de les mines de ferro, que havien estat molt importants durant l’edat moderna, el despoblament s’ha accentuat.

El poble es troba al naixement del riu de Galdares.

El terme comprèn el veïnat d’Agafallops.

Meliana (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 4,73 km2, 12 m alt, 10.612 hab (2014)

Situat al litoral, en un territori pla, que forma una ampla platja sorrenca, al nord de València.

Els conreus de regadiu ocupen gairebé tota la superfície del terme i són alimentats amb aigua del Túria a través de la sèquia de Montcada, i són dedicats als conreus d’horta (melons, tabac, xufles, patates, cebes). La indústria, tradicionalment tèxtil i actualment molt diversificada, on destaca la ceràmica (mosaics i material refractari), la metal·lúrgia, de la fusta i l’alimentària; és l’altre gran motor de l’economia local. També hi ha ramaderia. Pertany a l’àrea comercial de València. La població ha augmentat notablement, sobretot en el període 1960-80 i a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, és al llevant de l’antiga carretera de Barcelona a València; l’església parroquial dels Sants Joans, del segle XVI, va ésser reformada al segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el llogaret de l’Alqueria de Roca.

Enllaços web: Ajuntament – Institut Municipal de Cultura

Maurí (Fenolleda)

7 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 34,63 km2, 167 m alt, 840 hab (2012)

(fr: Maury) Situat a la conca del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, al límit amb el Llenguadoc, amb el qual es comunica pel grau de Maurí. El relleu és accidentat per les Corberes, al nord, i la serra de l’Esquerda, al sud.

El principal recurs econòmic del municipi és el conreu de la vinya i l’elaboració de vi (vi de Maurí), amb una important cooperativa vinícola, creada el 1975 amb l’unió de les quatre existents en aquell moment, que conreen, a més, unes 400 ha de vinya de fora del terme municipal. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. La població, tanmateix, tendeix a disminuir.

El poble, que agrupa gairebé tota la població del terme, és a l’esquerra del riu. Formà part del vescomtat de Fenollet i posteriorment de la vegueria de Fenolleda.

Matet (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 14,89 km2, 586 m alt, 93 hab (2014)

Situat al vessant sud de la serra d’Espadà, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i drenat per la rambla de Gaibiel (afluent del Palància). La zona muntanyosa és ocupada per boscos de pins i alzines.

La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres); al regadiu, que aprofita les aigües del Gaibiel, es conreen hortalisses i fruiters (cirerers). Àrea comercial de València. La població ha minvat notablement.

El poble, d’origen islàmic i que agrupa tota la població del municipi, és dominat per l’església parroquial de Sant Joan Baptista.

Enllaç web: Ajuntament

Matamala (Capcir)

8 Respostes

Municipi del Capcir (Catalunya Nord): 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012)

(fr: Matemale) Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d’Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l’est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament.

L’economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l’explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan segle XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles.

El poble és en un turó, a l’esquerra del riu.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala.

Mata de Morella, la (Ports)

Deixa un comentari

Municipi dels Ports (País Valencià): 15,16 km2, 824 m alt, 181 hab (2014)

(o la Mata) Situat a la riba esquerra de la rambla de Cantavella, afluent del Bergantes, a l’extrem oest de la comarca i al límit amb l’Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d’alzines i de garriga.

L’economia local és bàsicament agrària, només aprofitat per al conreu de cereals i fruiters. Ramaderia de llana, cabrum i aviram. Àrea comercial de Morella. La població no ha deixat de disminuir des de mitjan segle XIX, i es dedica principalment a l’agricultura.

La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals d’arquitectura noble, com la casa de la Figuera, del segle XVIII, i la casa de la vila. L’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del segle XIX.

Dins el terme hi ha l’ermita de Santa Bàrbara.

Enllaç web: Ajuntament

Massanassa (Horta)

7 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,59 km2, 11 m alt, 9.149 hab (2014)

Situat al sud de València, prop de l’Albufera, en un territori pla.

El regadiu, alimentat per la sèquia de Favara, és dedicat als productes hortícoles propis de la comarca (cacauets, cebes, blat de moro) i a l’arròs; l’extensió d’aquest últim conreu s’ha incrementat considerablement durant el segle XX a causa de l’aprofitament del terreny de l’Albufera, encara que actualment es troba en regressió. Hi té una certa importància la ramaderia bovina i porcina, i també l’avicultura. La indústria, en expansió, ocupa actualment prop de la meitat de la població activa, i les principals són l’alimentària, la de la fusta, la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat constant des de la fi del segle XVIII.

El poble, d’origen islàmic, forma pràcticament una conurbació amb Catarroja; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn també la partida de l’Orba.

Enllaç web: Ajuntament

Massana, la (Andorra)

29 Respostes

Parròquia d’Andorra: 61,2 km2, 1.230 m alt, 10.076 hab (2014)

(o la Maçana) La quarta, segons un ordre tradicional, de les set en què és dividit el Principat d’Andorra, a la vall de la ribera d’Ordino (dita també ribera de la Massana), a la confluència amb la d’Arinsal, 5 km al nord d’Andorra la Vella. El territori comprèn els pics més alts d’Andorra (coma Pedrosa, 2.946 m alt, i el pic del pla de l’Estany, 2.851 m).

Agricultura de secà (cereals i tabac), i vora el riu d’Arinsal s’estenen els prats de regadiu per al bestiar. Ramaderia, Esports d’hivern a Arinsal i indústria hotelera. L’augment demogràfic ha estat notable en els darrers anys, especialment a partir del 1970.

El poble es troba a l’aiguabarreig del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino; l’església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.

El comú comprèn també els pobles d’Anyós, Pal, Arinsal, Escàs, Sispony, el Pui, Erts i l’Aldosa de la Maçana, les caseries de Jovell i de Pujol, el mas de Ribafeta, la farga d’en Rossell, el santuari de Sant Antoni de la Grella i nombrosos cortals i bordes.

Enllaç web: Comú

Massamagrell (Horta)

15 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014)

Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l’horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l’agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l’aviram. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic mantingut des de la fi del segle XVIII s’ha accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi.

La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta.

Enllaç web: Ajuntament