Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 86,23 km2, 359 m alt, 540 hab (2014)
(cast: Mazaleón) Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures.
La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d’arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l’agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. Àrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït notablement des de mitjan segle XX, a causa de l’emigració a Barcelona.
La vila, aturonada, a l’esquerra del riu, és dominada per l’església parroquial de Santa Maria.
Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,53 km2, 9 m alt, 2.475 hab (2014)
Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l’indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Àrea comercial de València.
Al poble, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del segle XVII; té estació de ferrocarril.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,43 km2, 28 m alt, 1.617 hab (2014)
Situat a la plana regada pel Xúquer, a l’esquerra del riu dels Ullals, límit meridional del terme, al nord-oest d’Alberic.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l’arròs. Aviram. Recentment s’hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. Pertany a l’àrea comercial d’Alzira. La població ha augmentat regularment durant el segle XX.
A la vila (massalavesins) hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’estil gòtic tardà, bastida el segle XVI i restaurada el 1913.
El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet.
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,71 km2, 360 m alt, 888 hab (2012)
(fr: Los Masos) Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l’oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d’horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l’elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d’equins. Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Prada. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d’algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar.
El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l’església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet.
El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 54,18 km2, 133 m alt, 35.521 hab (2014)
A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga.
És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L’aeròdrom de Son Bonet és dins el terme.
La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248.
El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d’Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi).
La vida econòmica local es basa en l’agricultura de regadiu i de secà (conreus d’arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l’altra vinícola. Ramaderia ovina. Àrea comercial de Perpinyà. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan segle XIX.
El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d’Espirà, centrat per l’antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l’església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007.
Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers.
Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 35,72 km2, 300 m alt, 1.872 hab (2014)
Situat al límit amb l’Alt Palància, comarca on estava situat l’antic poble (Marines Vell), abandonat per la població després de la riuada del 1957. El nou poble (Marines Nou) va ésser bastit 10 km al sud, al voltant de la masia de la Maimona, entre els municipis de Llíria i d’Olocau.
Actualment agrupa tota la població del municipi, la qual ha augmentat considerablement gràcies als nous recursos econòmics, basats en l’agricultura de regadiu, amb producció de cereals, hortalisses i taronges; també produeix olives, ametlles i garrofers. Àrea comercial de València.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. L’antic poble, a l’esquerra del barranc de Carraixet, ha esdevingut un lloc d’estiueig.
L’antic terme comprenia també els despoblats de l’Olla i de Torres.
Municipi de Mallorca (Illes Balears): 30,49 km2, 123 m alt, 2.114 hab (2014)
Situat en es Pla, al sector nord de l’illa i a l’est d’Inca. La part no conreada és coberta de garriga de garrofer i olivella, amb rodals de bosc esclarissat (pi blanc i alzines).
Les margues que recobreixen una bona part del terme, són tingudes entre les millors terres cerealícoles de l’illa. La zona conreada comprèn més de tres quartes parts del terme municipal, gairebé tot de secà: cereals, arbres fruiters, vinya i olivera. Ramaderia de bestiar oví, boví i porcí. Indústria derivada de l’agricultura (farina) i confecció de calçat. Àrea comercial de Palma de Mallorca. La població ha oscil·lat durant el segle XX, acusant un màxim el 1940 amb 2.491 hab.
La vila, d’origen islàmic, és centrada pel santuari i l’actual parròquia de la Mare de Déu de la Salut (del segle XVI, ampliada posteriorment); el Raval sorgí a partir de mitjans segle XVI als erms coneguts com les Comunes de Maria.
Dins el terme hi ha, a més, les possessions de Montblanc i de Roqueta.
ECONOMIA.- Els conreus ocupen quasi el 50% del terme; agricultura principalment de secà (cereals, farratge i llegums); a més, gràcies als regatges per mitjà de pous, hi ha conreus de regadiu (verdures) per a consum local. Hi té més importància la ramaderia, amb predomini dels bovins, dels quals s’aprofita sobretot el cuir i la llet; també hi és considerable el bestiar porcí i el de llana. El port, d’interès general i excel·lent refugi, es destina al cabotatge, transport de mercaderies (exportacions: sabates, bijuteria, bestiar, formatge; importacions: primeres matèries, productes alimentaris, pinsos) i de passatgers i té, a més, una activitat pesquera. La indústria tradicional més notable és la del calçat (de cuir, i sobretot de goma vulcanitzada). És important la indústria alimentària: derivats de la llet (formatges, iogurts), aiguardents (gin), ensaïmades, farina; cal esmentar, a més, la bijuteria, la fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial, pretensats de formigó), i les indústries mecàniques, tèxtils (gèneres de punt) i de la fusta (mobles). El turisme s’ha anat desenvolupant tot al llarg del segle XX, i ha beneficiat a d’altres ja relacionades, com ara l’alimentària, la de la construcció o la del calçat.
POBLACIÓ.- Actualment acusa el màxim demogràfic, però ha oscil·lat durant tot el segle XX. És el principal centre comercial i nucli de població de l’illa, amb funcions de capital (Consell Insular), les quals ha alternat, al llarg del temps, amb Ciutadella. L’aeroport de Menorca, a causa de l’afluència turística, ha experimentat un gran creixement pel que fa al nombre de passatgers. Centre de l’àrea comercial.
HISTÒRIA.- Als textos antics el nom del municipi apareix en les formes Magon i Magó, i s’assenyala tradicionalment que aquest nom prové de l’estada que hi féu el general cartaginès Magó el 205 aC. El seu port va ésser un lloc de pas obligat per a la navegació en les relacions del sud-est hispànic (cultura argàrica) amb Sardenya i les costes itàliques, i també per als navegants grecs i fenicis. A l’època romana fou un municipi important pel seu port i era anomenat Municipium flavianum Magontanum. En temps dels sarraïns minvà la seva importància en passar el centre polític insular a Ciutadella.
Alfons II el Liberal desembarcà al port de Maó el 5 de gener de 1287 per conquerir l’illa; no obstant això, la capital continuà essent Ciutadella. El setembre de 1535 fou presa pel pirata turc Barba-rossa per traïció dels seus dirigents, després d’un setge de quatre dies; com a conseqüència, la ciutat quedà gairebé despoblada, ja que Barba-rossa la saquejà, s’endugué molts captius i part de la població restant emigrà a Ciutadella. Durant la guerra de Successió fou ocupada per tropes angleses (1708) i començà la dominació britànica de Menorca, reconeguda pel tractat d’Utrecht, durant la qual s’hi instal·là el governador anglès i durant tot el segle XVIII augmentà la valoració militar i comercial del port maonès, on tingué molta importància el corsarisme; convertida en la capital, fou també el focus cultural de l’illa. Ocupada pels francesos (maig 1756) després de la batalla naval de Maó, tornà als britànics pel tractat de París (1763), i el 1783 una esquadra franco-espanyola hi restablí la sobirania espanyola, excepte en el període 1798-1802, de nou sota domini britànic. L’activitat comercial del port fou molt important durant el segle XIX. Durant la guerra civil restà en mans republicanes fins al 1939
ART.- A les proximitats de la ciutat hi ha els interessants conjunts megalítics de Trepucó i Talatí. La importància del Maó romà es manifesta en les nombroses restes arqueològiques d’aquesta època. Del període medieval cal assenyalar l’església de Santa Maria (1287), reconstruïda el 1772, d’una sola nau. Ja del segle XVIII, són importants les de Sant Francesc i el Carme. Entre els edificis civils destaca l’Ajuntament, del començament del segle XVII, que va ésser reformat al XVIII. El terreny de l’antic raval fou urbanitzat durant la dominació britànica i es convertí en el barri de Georgetown (1711), actualment Es Castell, imitat posteriorment a Barcelona i al Ferrol. Hi ha restes del castell de Sant Felip Neri (segle XVIII).
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,05 km2, 40 m alt, 2.543 h (2014)
Situat a la vall baixa del riu d’Albaida, al sector sud de la comarca, al límit amb la Costera i al nord de Xàtiva. Una quarta part del terme no és conreat i ocupat en gran part per matollar.
La principal activitat és l’agricultura de regadiu, que és possible gràcies a les sèquies derivades del riu i per la plana al·luvial del Xúquer; s’hi conreen tarongers, hortalisses i arròs; la minsa agricultura de secà és dedicada a uns bancals de garrofers i oliveres. La indústria hi és molt diversificada, principalment les derivades de l’agricultura, a més de la fusta, de la construcció, etc. Àrea comercial de Xàtiva.
El poble és a la dreta del riu d’Albaida, al peu d’un turó, i forma un continu urbà amb els de l’Abat, Faldeta i la Torreta de Manuel, agregats el 1836, i el de l’Ènova. Hi destaca l’església parroquial de Sant Gil, barroca (fi del segle XVII). Fou centre de la baronia de Manuel.
Dades dels Països Catalans 