Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Molig (Conflent)

9 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 12,96 km2, 640 m alt, 212 hab (2012)

(fr: Molitg-les-Bains) Situat a la vall del riu de la Castellana, afluent de la Tet, al límit amb la Fenolleda i al nord-est de Campome.

El relleu és força muntanyós, amb clapes de bosc i algunes hectàrees de conreus de secà (cereals i fruiters). Hi ha força extensió de pasturatges, els quals donen suport a la ramaderia bovina, ovina i cabruna. L’economia del municipi és dominada fa anys per l’explotació de l’estació balneària dels Banys de Molig, d’aigües sulfuroses, de fama continental. Àrea comercial de Perpinyà. La població ha sofert tanmateix un notable descens des de la fi del segle XIX.

Al poble hi ha les restes d’una antiga fortificació, dins les quals es troba l’església parroquial romànica de Santa Maria.

Moixent (Costera)

23 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014)

(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu Cànyoles, entre les serres d’Ènguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.

Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.

La vila és a la dreta del riu Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.

Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.

Enllaç web: Ajuntament

Mislata (Horta)

19 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,06 km2, 29 m alt, 43.281 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori.

L’agricultura ha perdut terreny en benefici de l’edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d’horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s’inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l’alimentària i la química. Àrea comercial de València. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l’important augment demogràfic del municipi.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.

Enllaços web: Ajuntament – Mislata Jove

Miramar (Safor)

2 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014)

Situat al sud del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d’aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d’1 km de llargària.

El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s’obtenen conreus d’horta) els quals estan alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d’Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s’ha construït un nucli residencial turístic. Àrea comercial de Gandia. La població , que augmentà els segles XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910.

El poble, d’origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l’església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment.

Enllaç web: Ajuntament

Millena (Comtat)

5 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,79 km2, 634 m alt, 210 hab (2014)

(o Millena, o Billena de Travadell, o Billeneta) Situat a la vall de Travadell, al sud-est d’Alcoi. El relleu és accidentat per les serra de Caraita i pels contraforts de la serra d’Almudaina. La part muntanyosa és ocupada per matolls i brolla.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura, on predomina el secà amb cultius mediterranis (oliveres, vinya, ametllers, cereals). La terra de conreu és explotada per administració directa. La ramaderia consta de bestiar oví, cabrum i porcí. Amb tot, l’activitat econòmica és més aviat escassa i la població, en conseqüència, tendeix a disminuir. Àrea comercial d’Alcoi.

El poble és d’origen islàmic, i hi destaca l’església parroquial de Sant Josep, que depengué de la de Gorga. Pertangué al marquès de Guadalest i després al d’Ariza.

Enllaç web: Ajuntament

Millars (Canal de Navarrés)

9 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 105,51 km2, 344 m alt, 395 hab (2014)

(cast: Millares) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel Xúquer, que limita el terme pel nord. El terreny és molt accidentat (massís del Caroig) i poc productiu.

L’agricultura ocupa una petita part del terme, els conreus predominants són de secà (garrofers, blat, ordi i vinya); el minso regadiu (blat i hortalisses) aprofita l’aigua de fonts. Fou tradicional la fabricació d’espardenyes (activitat actualment desapareguda). La instal·lació d’una gran indústria de confecció ha pal·liat el descens demogràfic.

La vila, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del barranc d’El Hondo, dominant l’avenç del Xúquer; hi destaca l’església parroquial de la Transfiguració, bastida a mitjan segle XVII.

Dins el terme hi ha la central hidroelèctrica del Salt de Millars (una de les més importants del País Valencià), poc abans del pantà de Tous, també hi ha les ruïnes de diversos castells damunt el Xúquer i nombroses coves de tipus càrstic, com la de les Dones i la de Las Palomas.

Enllaç web: Ajuntament

Millars (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 19,12 km2, 102 m alt, 4.012 hab (2012)

(fr: Millas) Situat al Riberal, a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a banda i banda del riu. Al sector nord una sèrie de turons, coberts de vinya, pugen fins al coll de la Batalla, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí.

La base econòmica local és l’agricultura, especialment de regadiu, força mecanitzada, la qual es destina al conreu de fruites i verdures, i és possible gràcies als regatges derivats de la Tet i a l’aprofitament de les aigües d’origen muntanyenc i de les capes freàtiques. De secà s’hi conreen oliveres i, sobretot, vinya, que ha donat lloc a una cooperativa agrícola que produeix vi. Las activitats industrials van lligades a l’agricultura. La població, gràcies a la proximitat de Perpinyà, tendeix a creixer.

El poble, que conserva part de les muralles medievals, és a la dreta del Tet. Al començament del segle XVIII esdevingué centre dels marquesat de Millars.

Dins el terme hi ha l’antiga granja de Sant Martí de la Riba.

Migjorn Gran, es (Menorca)

9 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 31,44 km2, 115 m alt, 1.470 hab (2014)

(o Sant Cristòfol des Migjorn) Fou segregat del terme des Mercadal el 1989, i situat entre aquest terme, Alaior, Ferreries i la costa de Migjorn.

La vida econòmica local es basa tradicionalment en l’agricultura, complementada els darrers decennis pel turisme (urbanització de la platja de Sant Tomàs). Àrea comercial de Ciutadella. L’any 1840 assolí el màxim de població amb 1.254 h.

El poble, a tres quilòmetres de la costa, es va formar a partir del 1769 al voltant de la capella de Sant Cristòfol, actual parròquia. El 1821 féu una temptativa de constituir-se municipi independent, que restà sense efecte a la fi del Trienni Liberal (1823).

Enllaç web: Ajuntament

Mercadal, es (Menorca)

55 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)

Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme des Migjorn Gran, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.

L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.

La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.

El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn Gran.

Dins el terme hi ha notables restes prehistòriques, com el talaiot de Sant Agustí, el monestir del Toro i, comprèn també els poble de Fornells, el llogaret de Sant Joan dels Horts de Carbonell, les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trebalúger, i els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret, l’arenal d’en Castell, ses Salines, cala Barril i a la platja d’Atalis, a més de les urbanitzacions situades als arenals de s’Olla i de Tirant.

Enllaç web: Ajuntament

Mequinensa (Baix Cinca)

16 Respostes

Municipi del Baix Cinca (Franja de Ponent): 307,20 km2, 75 m alt, 2.393 hab (2014)

(cast: Mequinenza) Ocupà una gran extensió de terreny a la confluència de l’Ebre i el Segre, al peu del pic Montnegre, al sud de Fraga. El terme, en conjunt pla, s’estén per l’extrem oriental dels Monegres.

La vida del municipi ha canviat d’ençà de la construcció, el 1957, de l’embassament de Mequinensa (o de Riba-roja), que ha negat gran part de les hortes. Hi prepondera l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi-, oliveres i ametllers); al regadiu s’hi conreen arbres fruiters, sobretot presseguers. Poca ramaderia. L’explotació minera de lignit, que fou molt important, es troba en recessió, a causa del negament de les mines. Àrea comercial de Lleida. El terme va perdré més de la meitat de la població entre 1960-80. Actualment, part de la població activa treballa a la central hidroelèctrica de Mequinensa de l’empresa ENHER.

L’antiga vila (romana), afectada per la cua del pantà de Riba-roja, és en ruïnes; estaba coronada pel castell de Mequinensa, fortificació medieval reforçada amb obres defensives els segles XVIII i XIX i restaurada modernament.

El nou poble ha estat aixecat a l’antiga partida de la Plana, acarat al Segre.