Arxiu de la categoria: Esports

Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1930 – )

(FEEC)  Òrgan que agrupa les entitats excursionistes i els practicants d’esports i activitats de muntanya (escalada, excursionisme, esquí de muntanya, alpinisme, bicicleta de muntanya, etc).

S’organitza territorialment en dotze delegacions arreu de Catalunya i comprèn diverses comissions tècniques, que són el Comitè Català de Campaments, el d’Escalada Esportiva, el d’Esquí de Muntanya, el de Marxes, el de Ral·lis de Muntanya, el de Refugis i el de Senders.

També està capacitada per a la formació específica a través de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM), per a l’organització dels Campionats de Catalunya i de la Copa Catalana de les diferents disciplines, a més de tenir competències sobre les seleccions catalanes de curses de muntanya, d’esquí de muntanya i d’escalada esportiva.

Des del 1966 edita la revista “Vèrtex”, i des dels finals dels anys 1990 publica el “Butlletí de la FEEC”. L’any 2000 aplegava més de 300 entitats i tenia més de 13.000 llicències federatives emeses. El mateix any fou la primera federació esportiva catalana reconeguda oficialment com a membre d’un organisme federatiu internacional, la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA).

El precedent de la FEEC fou la Lliga de les Societats Excursionistes de Catalunya, la qual després de la Dictadura de Primo de Rivera, el 1930 restablí les seves funcions i adoptà el nom actual, sota la presidència del CEC, que exercia Francesc Maspons i Anglasell. Després de la guerra civil la FEEC fou clausurada, fins que el 1977 les entitats excursionistes decidiren recuperar la denominació del 1930 i dotar-se d’un nou estatut, que fou adaptat als neus temps i legislacions abans d’ésser aprovat el 1991.

Enllaç web: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya

Europa, Club Esportiu

1 Resposta

(Barcelona, 5 juny 1907 – )

Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol i radicada a l’antiga vila de Gràcia, on és molt popular. Si bé en fundar-se la lliga espanyola de futbol (1928) l’equip va jugar les tres primeres temporades a la primera divisió, actualment ho fa a la tercera. El 1923 va guanyar el campionat de Catalunya.

Des del 1920 l’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, en què, després d’una profunda transformació en part forçada per l’ordenament urbanístic, s’hi instal·là gespa artificial (1995).

Els jugadors vesteixen samarreta blanca amb escapulari blau i pantaló blau.

Enllaç web: Club Esportiu Europa

Espanyol de Barcelona, Reial Club Deportiu

11 Respostes

(Barcelona, 13 octubre 1900 – )

Entitat esportiva. Fundada pels universitaris Àngel Rodríguez i Ruiz, Abellí i Roca, amb el nom de Societat Espanyola de Foot-Ball. El 1901 adoptà el de Club Espanyol de Foot-Ball, i el 1909 el que duu actualment, bé que el 1995 catalanitzà oficialment el nom. El 1912, Alfons XIII li concedí el títol de reial. Inicialment, els jugadors vestien de groc, i poc després adoptaren el blanc; l’any 1911, la samarreta esdevingué l’actual, amb llistes blaves i blanques.

El 1903 guanyà la copa Macaya, primer trofeu del club; el mateix any inaugurà el seu primer camp, als carrers de Casanova i del Consell de Cent; després de passar per d’altres, s’instal·là al de Sarrià -a la zona anomenada Can Rabia- (1923), que reformat diversos cops, és el que posseí fins no fa gaire, amb una cabuda d’uns 45.000 espectadors. El 1996 hom requalificà el terreny del camp de Sarrià en vista a la seva venda i al trasllat del club a un altre estadi.

Fou campió de Catalunya (1903, 1904, 1912, 1915, 1918, 1929, 1933, 1937 i 1940) i d’Espanya (1929 i 1940). En crear-se la lliga de futbol espanyola (1929), formà part de la primera divisió durant 33 temporades seguides, sense obtenir-ne mai el títol de campió, però. Els anys 1962-63, 1969-70 i 1993-94 baixà a la segona divisió.

Ha estat el rival barceloní del Futbol Club Barcelona. Els seus partidaris són anomenats popularment periquitos.

Enllaç web: RCD Espanyol de Barcelona

Club Natació Sabadell

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, juny 1916 – )

Entitat esportiva. En ordre cronològic és el tercer club de natació català (i de tot l’estat espanyol), després del CN Barcelona i del CN Atlètic- Barceloneta.

El 1918 inaugurà la primera piscina de l’estat espanyol, posteriorment desapareguda, i el 1929 l’actual, coberta. Després, el 1951, en féu una de nova per a escolars i el 1966 l’olímpica. A la dècada de 1980 tenia uns 9.000 socis.

La seva millor època esportiva se situa als anys 1960, quan guanyà la major part de les classificacions per a clubs en els campionats espanyols gràcies a una generació de grans nedadors. A principis dels anys 1970, tornà a tenir importància pels trofeus aconseguits pels seus nedadors.

Enllaç web: Club Natació Sabadell

Club Esportiu Noia

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 1951 – )

Club esportiu d’hoquei patins. Es formà dins l’entitat Ateneu Agrícola Noia, si bé el 1992 adquirí personalitat jurídica pròpia i adoptà l’actual denominació.

Ha guanyat un cop el títol de Lliga (1988), una Copa d’Europa (1989), una Copa del Rei (1998) i una copa de la CERS (1998). L’equip juga al Pavelló de l’Ateneu, que fou subseu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Enllaç web:  Club Esportiu Noia Freixenet

Club de Polo de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, 11 maig 1897 – )

Entitat poliesportiva. Fundada amb el nom de Polo Club Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Cantunis. L’any 1912 es traslladà a la carretera de Sarrià, prenent el nom de Real Polo Jockey Club, i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona.

El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva: el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis. L’any 1932 el Club s’instal·là a l’avinguda de la Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial l’actual.

A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva participació en competicions, així com l’organització de torneigs emblemàtics, com el Concurs Internacional de Salts, el Torneig Internacional de Polo i el Torneig Internacional de Reis d’Hoquei.

Els seus jugadors, formant part de la selecció espanyola, han aconseguit diversos trofeus. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), es remodelaren totes les seves instal·lacions per tal d’acollir-hi les proves d’hípica de salts d’obstacles.

Enllaç web:  Club de Polo de Barcelona

Centre Excursionista de Catalunya

68 Respostes

(Barcelona, 1890 – )

(CEC)  Entitat cultural i esportiva. Creada arran de la fusió de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (fundada el 1876) i l’Associació Catalana d’Excursions (creada el 1878). Féu una important tasca en favor de la cultura catalana amb la celebració de nombrosos cursos i la defensa del patrimoni, i s’adherí a la campanya lingüística de “L’Avenç” (hi foren donades les conferències).

Reduïdes les seves activitats després de la guerra civil, ha reprès la tasca fomentant la pràctica de l’esport i les activitats científiques, com la secció de Muntanya i Escalada, que organitzà excursions col·lectives cada festa de l’any, proves d’alpinisme i cursets divulgadors dels esports de muntanya; la de Càmping; la d’Esquí; la de Fotografia; la de Cinema i Video “Amateur”; la de Geografia i Ciències Naturals; la d’Història i Arts, i la d’Espeologia (Equip de Recerques Espeleològiques, ERE).

Ha creat també unes comissions, que atenen diferents comeses lligades amb l’excursionisme; així, la de Refugis té cura de la conservació dels edificis propis, bastits en indrets estratègics de la muntanya; la de Publicacions edita obres de consulta; la de Protecció de la Natura promou campanyes tendents a la conservació i al respecte dels paisatges naturals, a millorar el capteniment cívic dels excursionistes, etc, a més de les de Jovent i la d’Infants.

La Biblioteca del CEC, especialitzada en obres geogràfiques i d’història, amb més de 25.000 volums, és oberta a tots els excursionistes estudiosos, siguin socis del Centre o no. També forma part del Centre l’Escola de Muntanya, que coordina els cursos de formació i perfeccionament impartits al club. Publica la revista “Muntanya” i nombrosos llibres i treballs sobre temes relacionats amb l’excursionisme.

Enllaç web: Centre Excursionista de Catalunya

Barcelona Dragons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1991 – )

Equip de futbol americà. Es creà per participar en la primera edició de la Lliga Mundial, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units (NFL) amb equips d’Europa i dels mateixos EUA.

Després de dues edicions (1991 i 1992) i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys. El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus.

El 1996 els Barcelona Dragons guanyaven la World Bowl, el títol de la competició. La seu dels Barcelona Dragons és l’Estadi Olímpic de Montjuïc.

Barcelona, Futbol Club

65 Respostes

(Barcelona, 29 novembre 1899 – )

Entitat esportiva. Fundada pel suís afincat a Barcelona, Joan Gamper. Fou un dels primers club de futbol creats a Catalunya, gràcies a enginyers i altres tècnics estrangers que van fer conèixer la pràctica d’aquest esport al nostre país. Durant els primers anys la condició de soci, jugador i directiu eren gairebé una sola cosa, sobretot quan les competicions regulars no estaven gaire implantades, i els jugadors -tots ells amateurs– havien de buscar equips per poder competir alhora que havien d’afrontar totes les despeses que la pràctica de l’esport els ocasionava.

L’evolució històrica del club es pot associar als terrenys de joc on ha desenvolupat la seva activitat. En el camp del carrer de la Indústria (1909) el “Barça” començà a convertir-se en una entitat important, tant pel nombre de socis com pels espectadors que convocava en cada partit. Fou en aquella etapa que es va abandonar l’amateurisme i començaren a sorgir jugadors que serien ídols populars.

La consolidació de l’arrencada d’aquest procés es va produir en inaugurar-se el 1922 el camp de les Corts, amb una cabuda inicial per a 20.000 espectadors, però que n’assolí fins a 60.000. La dècada dels anys 1920 confirmà plenament com a espectacle el futbol català, i molt especialment el F.C. Barcelona, amb figures com Samitier. Alhora, la Dictadura de Primo de Rivera convertí el club en el símbol ciutadà d’una catalanitat que era perseguida, i que es concretà en el tancament per ordre governativa de l’estadi de les Corts.

Els efectes de la guerra civil es feren sentir molt en el club; el 6 d’agost de 1936 fou assassinat el seu president, Josep Sunyol. Amb el règim franquista el club va estar a punt de desaparèixer, i el govern imposa als socis les juntes directives. Les noves circumstàncies van donar més força encara a l’identificació entre l’entitat i el poble sotmès a la dictadura.

En els anys 1950 aparegué una gran figura futbolística nova, el jugador d’origen hongarès Ladislau Kubala, que va contribuir que fos evident que el camp de les Corts s’havia fet petit per al potencial del club. Al final de la dècada, l’any 1957, s’inaugurà el Camp Nou, amb una cabuda inicial per a 60.000 espectadors, que amb l’ampliació del 1982 arribà als 100.000.

Ja en el Camp Nou, i sobretot en els darrers anys del franquisme, el F.C. Barcelona anà incorporant públicament símbols de la catalanitat, especialment amb la presidència d’Agustí Montal (fill) i amb els actes del 75è aniversari (1974). Finalment, amb el retorn de la democràcia, la presidència del club es va sotmetre a l’elecció entre els socis. Així, el 1978 accedí a la presidència Josep Lluís Núñez, que fou ratificat en posteriors convocatòries.

Enllaç web:  Futbol Club Barcelona

Automòbil Club de Catalunya

4 Respostes

(Barcelona, 1906 – )

(RACC)  Entitat esportiva. Fundada com a continuadora de l’Automòbil Club de Barcelona, per fomentar l’automobilisme. Així mateix forneix amb orientacions pedagògiques, tècniques i legals als conductors associats.

El 1908 organitzà la primera competició automobilística disputada a la península, sobre el circuit Sitges–Vallmoll–Vilafranca. Del 1916 al 1920 i a partir del 1954 organitza la Volta a Catalunya i el 1969, a Montjuïc, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula I.

També organitzà diverses activitats des de Palma de Mallorca i des de Perpinyà. Té delegacions a diversos països.

Enllaç web:  Automòbil Club de Catalunya