Arxiu de la categoria: Empreses

Banc Comercial Transatlàntic

6 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l’estat espanyol, sinó també a l’Amèrica Llatina.

Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l’any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes.

El 1956, absorbí el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió.

El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.

Banc Català de Crèdit

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Entitat bancària. Constituïda el 1964 amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital.

El 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària.

El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d’aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

Banc Atlàntic

4 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1984)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.

El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

Balmes, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 1926 – )

Editorial. Vinculada inicialment al Foment de Pietat Catalana, passà a la Fundació de Cultura Religiosa.

Entre les seves publicacions destaquen la dels Evangelis i les col·leccions de la “Biblioteca Balmes”.

Conjuntament amb l’abadia de Montserrat és l’editora dels textos oficials de la litúrgia en català.

Enllaç web:  Editorial Balmes

Aymat, Tapisseries

3 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1920 – juliol 1980)

Empresa de manufactura de tapissos, fundada per Tomàs Aymat i Martínez.

A partir del 1944 sofrí una llarga època de crisi fins que la comprà, el 1957, Miquel Samaranch i Amat.

Sota la direcció artística de Josep Grau i Garriga, prengué una nova embranzida, de la qual sorgí l’escola catalana de tapisseria.

Actualment és la seu del Museu del Tapís Contemporani.

Aymà, Societat Anònima Editora

8 Respostes

(Barcelona, 1944 – 1983)

Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol.

Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà.

L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial.

L’any 1983 l’editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions “Biblioteca a tot vent”, “Òssa Menor”, “La Mirada” i “Quaderns de Teatre”.

Avenç, Tipografia de L’

11 Respostes

(Barcelona, 1891 – 1915)

Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas.

Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes.

Publicà l’obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular l’Avenç (152 volums).

Auxiliar de la Construcció SA, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – )

Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967.

Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda (Barcelona).

Té registrades les marques “Sansón” i “Lacsón”, i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.

Autopistes Concessionària Espanyola SA

1 Resposta

(Barcelona, 1967 – 2003)

(ACESA)  Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km).

El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista.

L’any 2003 formà part d’Abertis.

Enllaç web:  Autopistes

Ausa, Editorial

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1983 – )

Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa. S’ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes “Aula Orientalis” -dedicada a temes de recerca orientalista- que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i “Ars Praestorica” sobre pintura rupestre en el món.

D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana (“Cuca Fera”, “Pèl & Ploma”, “Revista de Catalunya”, etc) i en la publicació de l’obra d’artistes catalans.