(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)
Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.
(Barcelona, 1986 – )
Entitat. Dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals. Cada any publica l’Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas.
Té en dipòsit l’arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939.
El seu primer director fou el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal.
Enllaç web: Fundació Carles Pi i Sunyer
(París, França, 1930 – 1939)
Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.
El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.
Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.
La guerra civil n’interrompé les activitats.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1945 – )
(FBC) Entitat. Patrocinada per la Caixa d’Estalvis de Sabadell i el gremi de fabricants sabadellencs.
És dedicada a l’estudi dels problemes de la ciutat i dels comarcals. Entre les seves publicacions destaca els “Quaderns d’Arxiu” i monografies vàries.
El precedent de la fundació fou l’Institució Bosc i Cardellac, fundada el 1941.
Enllaç web: Fundació Bosch i Cardellach
(Barcelona, 1922 – 1999)
Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó.
Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, amb la col·laboració d’importants especialistes.
Un grup de biblistes de postguerra la referen i l’editaren (1968) en un sol volum.
El 1999 s’integrà a l’Institut Cambó.
(Barcelona, 1922 – )
Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.
Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.
Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.
És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.
(Barcelona, 1 abril 1993 – )
Entitat benèfica de tipus cultural. Té com a finalitat difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, com també promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que es desprenen de l’ideari olímpic.
Té com a objectiu específic, entre d’altres de caràcter més general, l’establiment, el manteniment i la promoció d’una exposició i d’un centre d’informació permanent i d’investigació, a l’abast del públic, que ofereixin una visió global sobre els Jocs de la XXV Olimpíada Barcelona 1992 i tot el que representà.
La Fundació és situada a l’estadi olímpic de Montjuïc.
Enllaç web: Fundació Barcelona Olímpica
(Barcelona, novembre 1984 – )
Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.
Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.
Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.
Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies
(Barcelona, 1949 – )
Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.
En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.
Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.
El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.
Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.
(Catalunya, 1995 – )
Reunions. Nom que d’ençà de la seva onzena convocatòria adoptà el Fòrum Home i Evangeli, sense variar-ne, però, ni les característiques ni la finalitat.
Dades dels Països Catalans 