(Castelló de la Plana, 1999 – )
(EACC) Institució. És situada en un edifici funcional, amb dos espais destinats a exposicions, dissenyat per l’arquitecte valencià Juan Esteban Chapapría.
És el primer d’una sèrie d’equipaments promoguts pel projecte Castelló Cultural, impulsat d’ençà del 1997 per l’ajuntament de la ciutat amb el suport de la Generalitat Valenciana, que pretén dotar Castelló d’una sèrie de centres culturals emblemàtics i consolidar un circuit artístic castellonenc.
(santuari del Lluc, Escorca, Mallorca, 1531 – 1891)
Institució, formada per nois (anomenats habitualment blauets) dedicats al cant litúrgic.
Va ésser fundada pel prior Gabriel Vaquer.
(País Valencià, 1990 – )
Entitat cívica. Integra 26 associacions d’arreu del País Valencià.
Fou constituïda legalment el 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al propi medi, una escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació, com a eina d’estudi i mitjà d’enriquiment intel·lectual i cultural.
Entre les diverses activitats realitzades cal destacar l’organització de més de 10 festes per la llengua, on, de manera lúdica, més de 150.000 persones expressen cada any el seu suport al projecte educatiu d’escola en valencià.
El 1995, amb més de 500 escoles realitzà un mural col·lectiu, dissenyat per l’artista Xavier Mariscal, que representava un sentiment comú d’unitat, tolerància, autoestima i respecte. L’any 1997 fou guardonada amb el Premi d’Honor Jaume I.
Enllaç web: Escola Valenciana
(València, fi del segle XV – segle XVI)
Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.
Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.
De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.
(Manacor, Mallorca Llevant, 1973 – )
Escola pública creada per l’ajuntament. Té la missió fundacional de fomentar, practicar i ensenyar gratuïtament la llengua catalana i la cultura autòctona.
La seva activitat depèn d’un patronat presidit pel batlle i format per membres que representen el consistori, les institucions, entitats culturals i econòmiques d’àmbit balear, i cíviques, veïnals, culturals, docents i dels mitjans informatius de Manacor.
Enllaç web: Escola de Mallorquí
(Illes Balears, segle XX)
Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.
Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.
Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.
Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.
El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.
(Palma de Mallorca, 1799 – )
Institució, creada per la Societat Mallorquina d’Amics del País. Del 1802 al 1850 depengué del consolat de mar i terra, i aquest darrer any se’n féu càrrec l’Institut Balear.
El 1914, a causa de la crisi de la navegació a vela, desaparegué. Del 1920 al 1924 fou substituïda per una escola estatal, i del 1926 al 1943, per una de privada.
El 1944 es creà una nova Escola de Nàutica, dependent de la de Barcelona, sostinguda per la Cambra Oficial de Comerç.
Veure> Barcelona, Escola de cinema de (grup de realitzadors cinematogràfics, 1966-69).
(País Valencià, segle XV)
Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.
Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.
L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.
La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.
(València, 1966 – 1976)
Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.
Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.
Dades dels Països Catalans 