Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Museu de Belles Arts de València

85 Respostes

(València, 1837 – )

(MBAVAL)  Museu. Creat per agregació, a la col·lecció artística de l’Acadèmia de Sant Carles (1768), d’obres procedents de diversos edificis religiosos desamortitzats (1835) -Sant Miquel dels Reis, Portaceli, la Murta, etc- i, posteriorment, de donacions particulars i estatals. Instal·lat (1838) al convent del Carme, fou obert el 1839. Traslladat a l’antic convent de Sant Pius V fou re-inaugurat el 1946.

Amb 85 sales i unes 2.000 peces exposades (escultura, pintura, dibuix, gravat, objectes decoratius, etc), és especialment ric en obres d’origen valencià; en pintura, dels primitius fins avui. Posseeix també mostres d’arqueologia ibèrica, romana i musulmana. Catalogat, entre altres, per Lluís Tramoyeres (1915), Elies Tormo (1932) i Felip M. Garín (1955), organitza exposicions.

L’any 2003 inaugurà una nova fase del seu pla d’ampliació, amb nous espais d’exposició permanent i els serveis interns de magatzems, tallers i laboratoris de recerca.

Enllaç web: Museu de Belles Arts de València

Museu de Belles Arts de Castelló

7 Respostes

(Castelló de la Plana, 1980 – )

(MBACAS)  Museu. Situat en un edifici del segle XVIII adquirit per la diputació amb aquesta finalitat, en el qual hom ha reunit les col·leccions procedents dels antics Museu Provincial de Belles Arts i Museu de la Diputació de Castelló.

El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats. El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits. Durant la guerra civil hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual instal·lació.

La secció d’arqueologia té la interessant col·lecció de més de 800 monedes almohades. De les col·leccions de ceràmica destaca la de l’Alcora. Completa el museu un important conjunt de pintura.

Des del principi del 2001 té la seu en un nou edifici, que aprofita alguns elements de l’antic col·legi d’orfes (claustre i església), obra dels arquitectes Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón, i que ha estat guardonat amb el premi FAD d’arquitectura del mateix any.

La nova edificació acull també l’antic fons dels museus d’etnologia i arqueologia de Castelló, i disposa de biblioteca, serveis de restauració i arqueologia, i sala d’exposicions temporals.

Enllaç web: Museu de Belles Arts de Castelló

Museu d’Art Modern de Ceret

2 Respostes

(Ceret, Vallespir, 1950 – )

Museu. Creat pel pintor Pierre Brune a partir d’un destacat fons d’obra d’artistes contemporanis, alguns dels quals havien fet estades a la vila.

Al desembre de 1993 hom inaugurà una remodelació total del museu a partir d’un ambiciós projecte de reestructuració arquitectònica i museogràfica, que comportà que tripliqués la seva superfície.

L’any 1995 patí una greu crisi fins a l’extrem de fer-ne perillar la continuïtat, però finalment recobrà la normalitat en repetir-se, al juliol de 1996, les eleccions municipals i retornar l’anterior alcalde.

Enllaç web: Museu d’Art Modern de Ceret

Museu d’Art Contemporani d’Alacant *

Deixa un comentari

Veure> Museu Municipal d’Alacant  (museu creat per l’ajuntament, 1975- ).

Museu d’Areny i Plandolit

Deixa un comentari

(Ordino, Andorra, 1985 – )

Casa museu, que els anys 1960 adquirí el Consell General de les Valls d’Andorra. Fou oberta al públic l’any 1985 com a museu nacional andorrà.

Es tracta d’una casa històrica, que data del 1633 i conserva les diferents estances i el mobiliari original, i testimonia els costums i les formes de vida d’una família benestant de les valls altes pirinenques.

En una de les dependències auxiliars de la casa hom instal·là un petit centre d’interpretació de l’antiga indústria del ferro.

Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo i Moltó

4 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 1944 – )

Museu municipal. Creat a partir de la col·lecció de Camil Visedo i Moltó i ampliat amb peces procedents d’altres petits fons i d’excavacions posteriors.

Té sèries prehistòriques de la comarca i de les del voltant, del paleolític a l’edat del ferro. Destaca el lot de la Serreta, una de les col·leccions ibèriques més importants.

També disposa de sèries des dels romans fins a l’edat mitjana.

Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

3 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1907 – )

(MAEF)  Museu. Creat amb els fons cedits a l’estat per la Societat Arqueològica Ebusitana. Consta de dues seccions: el Museu Arqueològic, instal·lat dalt Vila aprofitant les fortificacions del segle XVI, que conté els fons generals de l’illa, i el Museu Monogràfic des Puig des Molins, amb edifici propi a l’eixample de la ciutat, que conté exclusivament materials d’aquest jaciment.

La base de tots dos són els objectes cartaginesos d’Eivissa, sobretot dels segles V al III aC.

Enllaç web: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera

Museu Arqueològic de Sagunt

Deixa un comentari

(Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVIII – )

Museu que recull bàsicament les restes romanes de Sagunt. És de titularitat estatal i té la gestió transferida a la Generalitat Valenciana.

El primer museu fou fundat per Enric Pals i Navarro entre el 1787 i el 1792 per posar les inscripcions ibèriques i romanes de la ciutat. Ha sofert diversos trasllats.

Reuneix troballes arqueològiques saguntines des de l’eneolític fins a l’edat mitjana. La part més interessant són les col·leccions d’època romana i, en especial, l’epigrafia.

muixeranga, la

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – )

Conjunt de danses i torres humanes que representen quadres plàstics de sentit religiós. A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes.

Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en diverses localitats. A Algemesí (Ribera Alta), l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica -hi ha muixerangues documentades des del 1724- els balladors o muixeranguers, manats per un cap de colla que hom anomena el Mestre, van vestits amb pantalons i amb bruses ratllats verticalment de blau, de vermell i de blanc i amb bonets proveïts d’orelles. La composició musical que acompanya la muixeranga és interpretada tradicionalment amb tabal i dolçaina.

L’any 2011 les festes d’Algemesí foren declarades patrimoni cultural immaterial per la UNESCO. En la designació hi tingueren una especial rellevància les torres humanes, tradició amb un clar paral·lelisme amb els castells, declarats també patrimoni immaterial de la humanitat l’any anterior.

Mozart, Sala *

Deixa un comentari

Veure> Sala Mozart (local d’espectacles de Barcelona, 1914-64).