Nom amb què era conegut el bufó català Antoni Tallander (1358-1446).
Borra, Mossèn *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Borja i Escrivà, Roderic de
(País València, segle XV – Catalunya, 1478)
Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).
Era oncle del futur Alexandre VI.
Borja -llinatge-
(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.
Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).
Bòria i Gualba, Josep de
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.
El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.
Bordons, Josep
(Catalunya, segle XVI)
Orguener. Construí l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d’Urgell.
Bordes, Ramon
(Barcelona ?, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)
Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic.
Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.
Bordalló i Solé, Manuel
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.
Bord del Rei d’Aragó, el
(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)
Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran.
Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards.
Borbó i de Bragança, Carles Lluís de
(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.
Borbó i d’Àustria-Este, Carles de
(Ljubljana, Eslovènia, 1848 – Varese, Itàlia, 1909)
(o Carles Maria dels Dolors) Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d’Alfons Carles.
El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya (Tercera Guerra Carlina) -on prometé derogar el decret de Nova Planta– i que s’acabà el 1876.
El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.
