(Rosselló, segle XIII – València, 1288)
Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.
Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.
Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.
(Rosselló, segle XIII – després 1283)
Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac.
Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida (1281).
Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).
(Begur, Baix Empordà, 1853 – Catalunya, segle XIX)
Farmacèutic. Pertanyia al cos de Sanitat Militar.
Publicà algunes obres de farmàcia i física i col·laborà intensament a diverses publicacions especialitzades.
(Lleida, s XII – 1231)
Jurista. Cònsol de Lleida (1207).
Fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.
(Catalunya, 1850 – segle XIX)
Escriptor. Fou un dels impulsors de La Jove Catalunya i col·laborà durant la seva joventut a la premsa catalana.
(Catalunya, segle XV)
Escriptor. No n’han restat dades personals. En són conegudes set poesies de caràcter amorós.
S’hi revela com a imitador, no gaire hàbil, de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs Marc.
(Catalunya, segle XVI)
Diputat del Braç Popular de la Generalitat. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l’impost extraordinari de l'”excusado”, consistent en els delmes d’una casa i heretat de totes les parròquies.
El dret havia estat concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La Inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia. Boter i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.
(Tortosa ?, Baix Ebre, segle XV – Catalunya, segle XV)
Escriptor i metge. Autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís (1495), avui perduda.
(Catalunya, segle XIV)
Abat de Sant Cugat del Vallès (1351-85).
El capítol de la congregació claustral benedictina tarragonina i saragossana li encarregà (1358) una recopilació de les constitucions de la congregació nova (enllestides el 1361).
Féu construir l’arxiu del monestir.
(Palma de Mallorca, 1926 – Barcelona, 1984)
Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d’advocat.
Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.
