(País Valencia, segle XVI – la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat, 1555)
Monjo cistercenc. Fou el darrer dels abats perpetus de Benifassà, amb vint-i-dos anys d’abadiat.
És autor del treball genealògic Aragonum clara insignia Regum i Vida de Juan II, rey de Aragón.
Francesc Sanponts * Veure> Francesc Santponç i Roca (metge i inventor català, 1756-1821).
Ignasi Sanponts * Veure> Ignasi Santponç i Barba (jurista català, 1795-1846).
(País Valencià, segle XVI)
Cavaller i marí. El 1568 fou nomenat capità de la nau capitana de l’estol organitzat per combatre als turcs. L’any següent participà de forma destacada a la guerra contra la rebel·lió dels moriscs de Granada. El 1571, amb un Ferran Sanoguera, era figura sobresortint de la batalla de Lepant.
Fou nomenat governador general de Tunis el 1573. L’any següent hi hagué de capitular davant els atacs turcs. Salvà en els tractes el dret de llibertat i amb cinquanta soldats, supervivents de la guarnició desfeta en combat, passà a Tràpani (Sicília).
(Illes Balears, segle XX)
Escriptor. Publicà obres en castellà de tema mallorquí, com Mallorca, breviario de viaje (1945), Los cien años del Círculo Mallorquín (1951), Viaje a Mallorca (1956) i Uetam. El mejor bajo cantante de su tiempo (1952), biografia del cèlebre baix mallorquí Francesc Mateu i Nicolau.
(València, 5 gener 1848 – Madrid, 17 novembre 1901)
Escriptor. De jove s’establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l’agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.
(Alacant, 7 març 1964 – )
Autor, director i productor teatral. Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro (1981) i El Club de la Serpiente (1993), on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios (premi Ciudad de San Sebastián 1995).
Ha estrenat obres com Metro (premi de la Generalitat Valenciana a la millor obra teatral 1994) i Sambla p’a tu (1998).
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)
Teòleg lul·lista. Fill de Miquel Sanglada i de Santjoan. Regí la càtedra lul·liana de la Universitat de Mallorca a mitjan segle XVII.
Fou home de vida dramàtica i turmentada, jesuïta primer (1608), presoner dels turcs un quant temps (1608-09), després trinitari (1628), de nou jesuïta i finalment carmelità (1640).
Entre els seus tractats teològics, que deixà manuscrits, figuren dos volums de comentaris, introduccions, explicacions i compilacions de l’art lul·liana, en llatí i castellà.
(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.
És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.
(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)
Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.
Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).
Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).
Dades dels Països Catalans 