Arxiu de la categoria: Biografies

Sant Leocadi, Pau de

5 Respostes

(Reggio-Emilia, Itàlia, 10 setembre 1447 – València, vers 1515)

(o de San Leocadio) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal.

Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló de la Plana.

Hom li adjudica obres com una Sacra conversació (vers 1490; National Gallery de Londres) -signada Paulus-, el Crist mort de la col·lecció Muntadas i el retaule del Naixement de la col·lecció Despujol, les dues de Barcelona, així com l’Oració a l’hort (València, col·l Montortal), Crist varó de Dolor (València, col·l Serra), Adoració dels pastors (València, col·l baró de Càrcer), Verge amb el nen i Sant Joan (Museu de Belles Arts de València), etc.

El seu estil acusa influències flamenques i nord-italianes, proper a Ercole Roberti o Cosimo Tura, i evidencia una progressiva adaptació als models valencians derivats de Roderic d’Osona. És palès també l’influx posterior de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos. Entre els seus deixebles sobresurt Vicent Macip, el seu col·laborador més directe.

Casat el 1493 amb Isabel Llopis, fou segurament fill seu el pintor Felip Pau de Sant Leocadi  (València, vers 1480 – 1547)  Pintor. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal de Gandia).

Sant Josep, Pere de

Deixa un comentari

(Benavarri, Ribagorça, segle XVII – Alcalà, Castella, 1651)

Eclesiàstic, orador i pintor. Augustinià descalç, fou definidor de l’orde i prior en diversos convents (Osca, Coïmbra i Alcalà).

És autor de tres sermonaris en castellà i es conserven quadres seus de temes religiosos.

Sant Joan, Ausiàs de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Escriptor. Participà al certamen poètic de 1488, convocat en honor de sant Cristòfol.

Sant Francesc, mestre de

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV)

Pintor gòtic anònim. Autor d’un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d’altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del segle XV, Alonso de Sedano.

Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs.

Sansano i Benisa, Joan

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 30 setembre 1887 – Alacant, 19 gener 1955)

Escriptor i periodista. Impressor, imprimí a Oriola (1909-13) diversos periòdics com “El Clarín”, “La Opinión” i “La Primavera”. Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí (1924-36) el diari catòlic “El Día”, del qual fou propietari en 1926-36.

Publicà els reculls poètics Flores silvestres (1908), Cantos de voluntad (1915), Por las rutas floridas (1921), Canciones de amor (1931) i Poesías (1946). Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida (1916), Jávea (1920) i Orihuela. Historia, geografía, arte y folklore (1954).

Sans i Rosselló, Elvir

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)

Escriptor. Funcionari públic.

Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).

Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Sans * -varis bio-

Deixa un comentari

Joan de Sans i de Barutell  * Veure> Joan de Sanç i de Barutell  (erudit català, 1756-1822).

Ramon de Sans i de Barutell  * Veure> Ramon de Sanç i de Barutell  (marí català, 1762-1810).

Francesc de Sans i de Sala  * Veure> Francesc de Sanç i de Sala  (eclesiàstic català, 1730-1823).

Ramon de Sans i de Sala  * Veure> Ramon de Sanç i de Sala  (jurista català, 1734-1801).

Lluís de Sans i Miquel  * Veure> Lluís de Sanç i de Miquel  (militar català, vers 1670-1713).

Sans i de Pròixita, Lluís

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1661)

Frare carmelità (1622). Fou qualificador del Sant Ofici. tingué diversos càrrecs dins l’orde.

És autor de sermons notables i de poesies en llatí i en castellà.

Sans, Melcior

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI)

Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys.

Abans de morir pronuncià la frase “La forca és per al desgraciat“, que s’estendria a l’ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.

Sans, Joan

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)

Frare carmelità. Fou prior dels convents de València i Calataiud, i també provincial.

És autor d’obres religioses.