(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)
(o Carsi) Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.
En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.
(Simorra, França, 16 febrer 1847 – Perpinyà, 29 desembre 1932)
Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d’origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en català.
Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França.
Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l’antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari.
Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà “Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan”.
Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.
Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.
Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.
Eren fills de Guillem Ramon Carròs de Centelles.
Lluís Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86) Fou el successor del seu pare, i ell va morir sense successió. Es disputaren l’herència les seves germanes i llur cosí Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Joana Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Violant es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís. S’intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.
Violant Carròs de Centelles i de Pinós (Catalunya, segle XVI) Amb la seva germana Joana es disputà l’herència a la mort del seu germà Lluís.
(Catalunya, segle XVI – 1607)
Filla i hereva de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d’Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.
Eren fills de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs.
Guillem Ramon Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1565) Heretà dels seus pares, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís Carròs de Centelles i de Pinós, també foren filles seves Joana i Violant.
Serafí Carròs de Centelles (Catalunya, segle XVI – 1557) Capità de galeres. Pare de Joaquim Carròs de Centelles i d’Oms.
(Itàlia ?, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Noble. Fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i iniciador del llinatge valencià. Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca.
Jaume I de Catalunya l’armà cavaller (1220) i li concedí feus a l’illa (Felanitx, entre altres), de la qual fou també governador (1233). Nomenat almirall (1230), prengué part en la conquesta de València. El rei li donà el lloc de Rebollet (1240), on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia (1242) i Elx (1249).
Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella (1244). Es distingí també al setge de Múrcia (1266), i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern. Intervingué en els tractes per la pau entre el rei i el seu fill, l’infant Pere (1273).
Fou l’avi de Francesc Carròs (País Valencià, segle XIII – vers 1339) El qual succeí en la baronia, ja que el pare de Francesc morí abans.
Nom real del realitzador cinematogràfic català Josep Lluís Guerín (1960- ).
(Barcelona, segle XVII – 1682)
Religiós agustí. Prior dels convents de Perpinyà i de Barcelona i provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa.
Fou catedràtic i rector (1644) de la universitat de Perpinyà.
Autor d’Indulgencias de la correa (1677) i d’una relació titulada De los varones il·lustres del Principado de Cataluña, que restà inèdita.
(Barcelona, 1864 – 1888)
Metge. Fill de Lluís Carreras i Aragó. Tot i haver mort jove, assolí un bon prestigi.
Publicà treballs professionals. Destacà pels seus estudis microbiològics del còlera.
