Arxiu de la categoria: Biografies

Cervelló, Beatriu de -vàries-

Beatriu de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Dama. Es casà amb Dalmau de Rocabertí i d’Erill, baró de Cabrenys. Aquest morí el 1479. En tingué el fill Guerau de Rocabertí, hereu de la baronia de Cabrenys.

Beatriu Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Pere Alemany de Cervelló. Es casà amb Roger de Montcada i de Lloria, fill de l’almirall Pere de Montcada. Del matrimoni només restà una filla, Elionor de Montcada, que es maridà amb Joan Bernat de Cruïlles i establí la vinculació a aquesta família d’una part considerable de les possessions montcadines, la més important de les quals era la vila de Llagostera.

Cervelló, Assulf de

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fou senyor de la torre de Selmella, sobre el Gaià.

Reeixí a poblar aquesta zona fronterera, des dels anys 980-985, en col·laboració amb el seu fill Amat, tot i les dificultats que creava el veïnatge immediat dels sarraïns.

Fou el pare d’Amat de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Ajudà el seu pare a poblar el terme de Selmella, a la marca del Gaià. Hi bastí el castell dit d’Atoner, que no ha estat localitzat modernament. Hi fou assetjat pels sarraïns, que acabaren per emparar-se de la fortalesa. Caigué presoner i fou decapitat.

Cereal, Lluci Afrani

(Tarragona, segle I – Narbona, França, segle I)

Sacerdot de l’època romana. Havia estat esclau. Residí a Narbona.

Li fou dedicat un monument sepulcral.

Cerdanya, Pere

(Barcelona, segle XVII)

Mestre courer. El 1675 treballà tres grans brasers de coure per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Un d’ells és a l’Arxiu Històric Municipal.

Cerdà i Massó, Ramon

(Constantí, Tarragonès, 1941 – )

Lingüista. Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid, on preparà la tesi doctoral sobre el timbre vocàlic en català (1967).

Fou professor a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui (1968).

Cerdà i Lloscos, Antoni

(Santa Margalida, Mallorca, vers 1390 – Roma, Itàlia, 1459)

Prelat trinitari. Reformà les constitucions del seu orde i en fou visitador, comissari i procurador general.

Fou també bisbe de Lleida (1449-59), cardenal (1449), inquisidor suprem, diputat per la Congregació de Regulars i canonge de la seu de Mallorca.

Escriví l’obra De educatione principum.

Cerdà i de Cerdà, Francesc Xavier de *

Jesuïta i historiador català, més conegut per Francesc Xavier Llampilles (1731-1810).

Cerdà, Pau

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.

Cerdà, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya ?, segle XVI)

Militar. Es distingí molt a les campanyes de Flandes de finals de centúria. Hi fou ferit el 1586.

Cercós i Solé, Jaume

(Arbeca, Garrigues, 17 gener 1804 – 1 desembre 1862)

Frare cistercenc. Monjo de Poblet i vicari general del Cister a Aragó i Navarra (1861-62).

Després de l’exclaustració fou secretari del famós Josep Caixal, bisbe d’Urgell.

És autor d’escrits piadosos.