Veure> Andreu Marçal de Sax (pintor alemany actiu a València, segle XIV-1410).
Sax, Marçal de *
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Savelli, Giovanni Battista
(Roma, Itàlia, 1422 – Castel Gandolfo, Itàlia, 18 setembre 1498)
Cardenal i bisbe de Mallorca (1492-93). Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca.
Alexandre VI el considerà filo-napolità el 1493; li llevà la dignitat cardenalícia però poc després la hi restituí. L’any següent, en canvi, Savelli es decantà a favor de Carles VIII de França.
Savalls i Peres, Ignasi
(València, 1656 – 1746)
Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d’oratòria.
És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.
Savalls, Cosme Damià
(Oriola, Baix Segura, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de grec (1524) i oratòria (1530) a la Universitat de València.
Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista.
Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae (1531).
Sauvy, Alfred
(Vilanova de Raó, Rosselló, 31 octubre 1898 – París, França, 30 octubre 1990)
Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”. Formulà una nova ciència, la demografia social.
El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d’idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l’économie de demain (1984).
Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d’Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l’estudi de la Catalunya del nord de l’Albera.
Jordi Nadal és el principal introductor de Sauvy dins el pensament demogràfic català.
Saurina, Tomàs
(Illes Balears, 1793 – 17 juny 1850)
Escriptor. Professà al convent dominicà de Palma de Mallorca, on passà tota la seva vida.
És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitz (1844) i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849.
Morí en el vaixell de guerra “Lepant”.
Saura i Morell, Joan Miquel
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
Saura i Llorens, Alfons
(Alcoi, Alcoià, 1929 – )
Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino.
Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976).
Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant.
Saura i Eymar, Rafael
(Maó, Menorca, 10 desembre 1813 – 18 novembre 1871)
Metge. S’especialitzà en patologia de la dona i de l’infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès.
Fou metge de cambra d’Isabel II de Borbó i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l’estat espanyol.
Saura, Sebastià
(Menorca, segle XVI)
Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip d’es Castell. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior.
Dades dels Països Catalans 
