(València, 1702 – 15 febrer 1759)
Metge. Es llicencià a València (1728); fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València.
Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum… (1734, reeditat a Venècia el 1740), Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti (vers 1740).
(Albaida, Vall d’Albaida, 18 març 1885 – 3 març 1969)
Il·lustrador i pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb Antoni Caba. Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
Excel·lí sobretot en la il·lustració a l’aquarel·la; també féu retaules (Ontinyent, Albaida) i retrats.
(Alacant ?, segle XVI – València, 1596)
Professor de medicina a la Universitat de València des del 1574. Deixeble de Lluís Collado, fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana.
Les seves lliçons foren publicades pòstumament: Comentarii physiologici (1696), comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum (1624), reeditats i ampliats el 1642.
(Burgos ?, Castella, segle XV)
Pintor. Treballà a Itàlia i a Palma de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià (Museu de la Catedral), d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits.
La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc. Després treballà a Castella la Vella.
(la Sorollera, Matarranya, 4 juny 1775 – Calahorra, Rioja, 26 octubre 1832)
Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra.
Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana.
També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.
(Xèrica, Alt Palància, segle XVI)
Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció.
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Dama. Filla del comte Mateu Sclafani.
Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, primer comte d’Agosta, de la branca montcadina de Sicília.
Fill seu fou Mateu de Montcada i Sclafani, segon comte d’Agosta.
(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)
Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).
(Xixona, Alacantí, 1913 – València, 1978)
(o Descals) Ceramista. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S’ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV.
Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.
(La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1598 – Saragossa, Aragó, 1678)
Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat.
Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 … hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament Rafael Martí de Viciana i per al Regne de Mallorca, Vicenç Mut.
La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets.
Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies.
Dades dels Països Catalans 