(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVI)
Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats.
Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
(Llucena, Alcalatén, segle XVII – 1715)
Pintor i eclesiàstic. S’inicià en la pintura després d’ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada.
És autor de nombroses natures mortes i d’obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena.
(Illes Balears, segle XVI – segle XVII)
Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma de Mallorca, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció.
El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat.
(Ampiac, Llenguadoc, 13 gener 1765 – Perpinyà, 9 desembre 1853)
Primer bisbe de Perpinyà després de la restauració posterior a la Revolució Francesa. Era vicari general de Càors, quan fou designat bisbe de Perpinyà (1817). El seu nomenament es retardà encara per raons administratives fins el 1823.
Li calgué reorganitzar la diòcesi, que havia passat vint-i-cinc anys sense bisbe. Reagrupà les monges de Santa Clara que sobrevisqueren a la revolució (1825) i inicià la construcció del seminari (1826).
Obligat a deixar la diòcesi el 1830, hi retornà poc després i fundà l’asil d’orfes del Bon Pastor (1839) i afavorí la congregació diocesana de religioses Sagramentaries per a tenir cura de l’ensenyament i d’hospicis civils. Restaurà la catedral de Perpinyà i fundà vuit parròquies i 63 capellanies noves.
És autor de 107 pastorals i circulars, totes en francès.
(València, segle XVI – 1615)
Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d’Aragó. Ocupà d’altres càrrecs dins l’orde.
Excel·lí com a orador sagrat. És autor d’obres religiosos.
(Mont-roig de Tastavins, Matarranya, segle XIX – Madrid, 25 abril 1911)
Escriptor i polític. Fou governador a Batangas (Filipines).
Publicà La insurrección de Filipinas (1897), La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago… (1901), Colonización de Filipinas (1897) i Filipinas. Pequeños estudios… (1895).
(Llucmajor, Mallorca, 1735 – 1787)
“Rafel des Puig de Ros” Poeta popular. Teixidor de lli.
És autor de nombrosos sainets mallorquins que obtingueren èxits remarcables durant el segle XVIII, però que, en no ésser publicats, passaren a considerar-se anònims; només es coneix l’Entremès de na Faldó Gomila.
(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)
Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.
També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.
(Illes Balears, segle XVIII)
Escriptor i frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Valldemossa des del 1763.
És autor de poesies religioses en català.
Dades dels Països Catalans 