(Catalunya, segle XIII – 1284)
Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.
(Catalunya, segle XIII – 1284)
Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.
(València, abans 1276 – després 1324)
(o de Llibià) Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l’homònim que destacà sobretot en temps de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Participà a l’expedició al nord d’Àfrica amb l’almirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d’on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo.
Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l’illa. Pel febrer 1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.
Nom de religió del frare i missioner caputxí català Joaquim Vives i Tutó (1852-1923).
(la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 – Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1969)
Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d’un desvagat (1962).
(Canet de Mar, Maresme, segle XIX – Barcelona, 1904)
Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona.
Publicà diversos escrits de caràcter religiós.
(Barcelona, 19 desembre 1932 – )
Escriptor. És autor de les novel·les Depósito de cadáveres i Los cimarrones.
(Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)
Pseudònim de l’actor i prestidigitador Francesc Augé i Vidal. S’inicià amb la Companyia de Maria Tubau.
Interpretà Pitarra, Guimerà, Vilanova, etc. Féu també teatre castellà, màgia i transformisme.
(Barcelona, 1875 – 1956)
Periodista. Escriví a “La Tralla” amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes.
Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s’exilià uns quants anys a França.
(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Dama. Germana de Conrad i Manfred.
Es casà amb Roger de Lloria, del qual tingué un únic fill, Rogeró (mort 1307), i tres filles.
(Sicília, Itàlia, segle XIII)
Cavaller. Germà de Conrad i de Margarida. Fou un fidel servidor del rei Pere II el Gran.
Anà a l’expedició contra el nord de l’Àfrica i Sicília (1282) i contribuí eficaçment a la conquesta de Malta (1283) i Lípari en col·laboració amb Roger de Lloria. Fou nomenat lloctinent reial a Sicília.