(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví el rei Joan I el Caçador, el qual l’utilitzà en serveis diplomàtics.
El 1390 fou ambaixador del monarca davant els anglesos de França. L’acompanyà en aquesta missió Simó de Marimon. El 1396 era veguer de Cerdanya.
(Lleida, 1647 – Perú, 1713)
Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.
(Catalunya, segle XVII)
Erudit. És autor d’un episcopologi de Vic (1628), que redactà en llatí.
L’obra acull moltes notícies i precisions que no han resistit pas les revisions historiogràfiques posteriors.
(Ulldecona, Montsià, segle XVI – segle XVII)
Gramàtic i metge. És autor de l’obra Enchiridion verborum, publicada a Saragossa el 1603 i reimpresa a València el 1621.
(Catalunya, segle XIX – 1904)
Escriptor. És autor de diverses obres teatrals, algunes d’elles de caràcter religiós.
Morí jove.
(Solsona, Solsonès, segle XVI – Catalunya, 1578)
Frare dominicà. Fou provincial de l’orde i professor a Tarragona. Assistí al Concili de Trento. Més tard fou nomenat bisbe d’Elna.
És autor d’obres religioses.
(Catalunya, segle XIII)
Cortesà d’Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l’encarregat d’anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II el Just.
Ferrer de Manresa (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).
Ferrer de Manresa (Barcelona, segle XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).
