(Catalunya, segle XIX)
Actor. Sobresortí a la companyia de Chas de Lamotte, amb la qual actuà al Romea de Barcelona durant la temporada 1867-68.
Maspons, Josep
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Masoliver, Ramon
(Olot, Garrotxa, 1820 – 1890)
Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Gaudí de gran prestigi professional.
Masoliver, Rafael
(Catalunya, 1781 – Filipines ?, 1854)
Frare dominicà. Fou catedràtic de cànons i també rector de la universitat de Manila.
Escriví un Curso de moral.
Masferrer, Joan
Masdéu i de Montero, Joan Francesc de
(Palerm, Itàlia, octubre 1744 – València, 11 abril 1817)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Baltasar i de Josep Antoni. Alumne dels jesuïtes de Cordelles, entrà a la Companyia el 1759. Durant l’exili visqué a Ferrara i Ascoli, i es dedicà al magisteri i, sobretot, a la investigació.
Quan tornà per primera vegada (1799), se li confià els registre dels arxius de Lleó. En el seu retorn definitiu (1815) estigué primer a Barcelona i després a València.
La seva obra principal és Historia crítica de España y de la cultura española (Madrid, 1783-1805), que tingué dificultats amb la Inquisició per la seva defensa de l’església nacional visigòtica. Traduí a l’italià autors espanyols i moltes de les seves obres han restat inèdites, entre elles dues propostes de reforma eclesiàstica dirigides al rei Ferran VII de Borbó i a l’arquebisbe de Toledo.
Masdéu i de Montero, Baltasar de
(Palerm, Itàlia, 1741 – Palma de Mallorca, 1820)
Escriptor i eclesiàstic. Germà de Joan Francesc i de Josep Antoni, i fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III de Catalunya (Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs).
Jesuïta, a Catalunya, des del 1755, fou professor de lletres humanes al col·legi de Cordelles i passà a Quito, on el sorprengué la supressió de la Companyia. Residí a Ravenna i a Faenza.
Ensenyà filosofia a Piacenza (1799-1806), i influí en el naixement del neoescolasticisme italià. Passà a Cremona i a Bolonya i el 1812 tornà a la Península i col·laborà en les tasques de restauració de la Companyia. Finalment (1815), fou professor de filosofia a Palma de Mallorca.
Autor d’Ethicae seu moralis philosophiae epitome (1804).
Masdeu, Manuel
(Catalunya, segle XIX)
Inventor. El 1860 realitzà proves públiques del seu invent, l’anomenat llum aquàtic, dedicat a la prospecció submarina.
Mascort i Galibern, Josep Maria
(Barcelona, 3 març 1890 – 20 maig 1947)
Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla i de Feliu Mestres. Era paisatgista notable.
Mascaró, Pere
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)
Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.
És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.
Mascaró, Carles
(Breda, Selva, 1703 – Montserrat, Bages, 1793)
Organista i frare benedictí. És autor d’alguns escrits literaris.
