(Catalunya, segle XVI)
Escultor. Treballà per a la seu tarragonina. Hi féu una notable imatge de Crist per al cor (1587).
(Catalunya, segle XVI)
Escultor. Treballà per a la seu tarragonina. Hi féu una notable imatge de Crist per al cor (1587).
(Barcelona, segle XVII – 13 juliol 1714)
Militar. Germà de Francesc. Al setge de Barcelona (1713-14) serví com a tinent al regiment regular d’infanteria de Santa Eulàlia.
Morí durant el gran atac català a la primera paral·lela de les trinxeres del setge.
Eduard Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Era advocat. El 1867 publicà el volum Hojas de álbum, que conté dues obres de teatre i un recull poètic. També és autor de l’estudi Mímica dramática (1888).
Emili Minguell i Tey (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1871) Cantant. Era advocat. Obtingué bons èxits com a baix.
(Tàrrega, Urgell, 1922 – 2 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble d’Àngel Oliveras i Guart.
Ha destacat com a muralista i ha obtingut diversos premis.
(Catalunya, segle XIX)
Compositor i musicòleg. La seva obra més coneguda és la Simfonia Adonis, composta el 1863.
(Corfú, Itàlia, 1911 – Porto, Portugal, 1976)
Violoncel·lista. Nebot de Lluís Millet i Pagès. Deixeble de Gaspar Cassadó, el 1927 guanyà el premi Parramon i, dos anys després, una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar els estudis a París.
Des del 1968 fou violoncel·lista solista a l’Orquestra Simfònica de Porto (Portugal).
(Alacant, 25 juliol 1859 – Barcelona, 2 febrer 1934)
Escriptor. Estudià a Madrid les carreres de filosofia i lletres i dret. Exercí l’última a la seva ciutat natal. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. L’any 1903 es traslladà a Barcelona on va fer de professor.
És autor del drama en vers El precio de una corona (1879), del poema La corona de flores (1887), de l’estudi Alicantinos ilustres, en col·laboració (1889, reedició de 1905), el recull poètic Corona fúnebre (1908) i el volum Minúcies (1931).
(Barcelona, vers 1700 – segle XVIII)
Noble. Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní.
(Barcelona, vers 1700 – Catalunya, segle XVIII)
Metge. És autor dels tractats mèdics Sinopsis formularum medicarum i De disenteria castrensi.
(Xàtiva, Costera, 1432 – Bèlgida, Vall d’Albaida, 1504)
Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d’Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456.
Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II el Sense Fe i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.
La seva amant fou Angelina Ram, i foren pares de Jaume del Milà i de Borja, i de: