Arxiu de la categoria: Biografies

Antillón y Marzo, Isidoro de

2 Respostes

(Santa Eulalia del Campo, Terol, Aragó, 15 maig 1778 – 3 juliol 1814)

Geògraf i polític. Féu estudis a Saragossa i a València. Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla i a Palma de Mallorca, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència. Parel·lelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalano-aragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona.

Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca. Així, el 1811 fou un viatge pels pobles de l’illa i l’any següent participà en l’“Aurora Patriótica Mallorquina”.

Durant la seva estada a l’illa publicà treballs com la Carta sobre la necesidad de asegurar con leyes eficaces la libertad del ciudadano contra los atropellamientos de la fuerza armada (1811), Colección de documentos inéditos pertenecientes a la historia de nuestra revolución (1811), Noticias históricas de don Gaspar Melchor de Jovellanos (1812), etc.

Més tard abandona Mallorca, fou elegit diputat a les corts de Cadis i assassinat en esdevenir-se la reacció absolutista.

Antigó, Anna Maria

Deixa un comentari

(Perpinyà, 19 gener 1602 – 28 setembre 1676)

Religiosa clarissa. Ingressà al monestir de Santa Clara de la Passió a Perpinyà l’any 1621, d’on fou elegida abadessa el 1645. Conquerit el Rosselló pels francesos, el nou governador l’envià a l’exili juntament amb altres dinou religioses seves (1652).

Visqué exiliada durant vuit anys al convent de Santa Elisabet de Barcelona; retornà a Perpinyà el 25 de maig de 1660 a petició de la nova abadessa i amb la intervenció d’Alexandre VII.

Novament elegida abadessa el 1667, el seu abadiat tingué noves dificultats atès que el monestir s’havia sostret de la jurisdicció dels religiosos de l’observança per sotmetre’s a la jurisdicció del bisbe de Perpinyà.

Antich i Oliver, Francesc

1 Resposta

(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )

Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma de Mallorca i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.

Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

Antich, Jeroni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI – 1583)

Religiós mercenari. Tingué gran prestigi dins l’orde, del qual fou provincial. Passà cinc mesos captiu a Àlger, on fou cruelment martiritzat.

Es autor d’algunes cançons d’inspiració religiosa.

Antic de Llorac, Joan Miquel

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1771)

Polític. Regidor perpetu de l’ajuntament de Palma, nomenat el 1749 per Ferran VI de Borbó. Intentà de posar fi a la mala administració dels cabals comuns, responsable, segons ell, de la misèria de l’illa. Així, redactà, amb informació abundosa, un projecte de reforma.

Els diputats de la universal consignació confiaren aleshores llur defensa a l’advocat Joan Baptista Roca, el qual escriví unes objeccions. Però Antic replicà amb una Satisfacción de los reparos (1753), on justificà la seva crítica de la situació i la seva proposta, la qual reeixí, cinc anys després, amb la creació d’una junta de cabals comuns.

Per fideïcomís, anteposava als seus cognoms el de Palou.

Antic de Llorac, Agustí

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1698 – 6 juny 1752)

Canonge. Rector de la universitat lul·liana de Mallorca, on fou també catedràtic de teologia i cànons.

Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura.

Deixà publicats alguns sermons (1750).

Antic, Pere

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVI)

Poeta i notari. Sembla que fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa.

En produir-se la visita de Carles I a Mallorca (del 13 a 18 octubre 1541), camí d’Alger, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’Emperador… (1542).

Ansis, Pasqual

Deixa un comentari

(València, 1896 – Benimaclet, València, 1948)

Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista “El Camí”.

Anoia, Berenguer d’

2 Respostes

(Inca, Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)

Trobador. Visqué probablement al principi del segle XIV. De les seves poesies únicament és conegut algun fragment inclòs dins el seu Mirall de trobar. Aquesta obra, tractat de retòrica, d’extensió breu, és divideix en cinc parts i l’autor hi sintetitza la preceptiva llatina medieval.

La seva independència respecte a Las leys d’amor, llibre del mateix gènere, pertanyent a l’escola de Tolosa, aparegut en una primera elaboració el 1328, fa suposar que fou escrit amb anterioritat.

Anníbal

9 Respostes

(Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica, 183 aC)

General cartaginès. Fill d’Amilcar Barca. El 219 aC, després de sotmetre les tribus del centre de la península ibèrica, conquerí Sagunt, la qual cosa violà el tractat de l’Ebre i inicià la segona guerra púnica.