Arxiu de la categoria: Biografies

Aparici i Garcia, Josep

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Aparici, Joan

(Ènguera, Canal de Navarrés, 1636 – València, 1696)

Teòleg i científic. Professà a l’orde mercenari el 1652. Ocupa diversos càrrecs tant al seu orde com a l’arquebisbat de València, on ensenyà teologia molts anys. Fou també catedràtic d’arts i matemàtiques a la universitat valenciana.

A més d’obres de caràcter teològic, deixà manuscrits una sèrie de resums didàctics com els Tractatus de Arithmetica, Tractatus geometricus, Tractatus geographicus, Tractatus astronomicus de Sphera Mundi.

Intervingué en els projectes de construcció del port de pedra de València.

Anzo *

Pseudònim del pintor valencià Josep Iranzo i Almonacid (1931-2006).

Anyó, Pere d’

(País Valencià, segle XV)

Escriptor i eclesiàstic. Participà als concursos poètics del temps.

Al celebrat a València en 1481, a honor de sant Cristòfol, el guanyador fou Lluís Roís, i Anyó figurava entre els concursants desestimats. Aleshores féu pública una protesta en vers contra el resultat, curiosa per veure que els concursos de l’època també despertaven moltes disconformitats entre els perdedors. Roís li replicà amb irritació. Els jutges del certamen imposaren silenci a tots dos.

Anyes, Joan Baptista

(València, 1480 – 1553)

Teòleg i poeta en llatí i en castellà. La seva família era originària de Gènova. Format a la naixent universitat de València. Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València.

Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies: escrites vers 1521, no publicades fins al 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social.

Saludà l’arribada de Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una Elegia in mala nostra temparum (1544). Milità ideològicament en el camp antierasmista: Apologeticon panegyricon (1550).

És autor, a més, d’una Egloga in nativitate Christi (1527), i, en català, d’una Vida, martiri i translació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps sant Abdon i Senén (1542) i d’unes cobles a La vida del gloriós abat i màrtir sant Julià (1527), que denoten una influència de Roís de Corella. La seva obra més ambiciosa, continguda en un còdex, és Phantalia, en vers i llargs escolis erudits.

El seu cognom figura en les obres llatines en la forma d’Agnesius, en les catalanes, d’Agnes.

Anton i Ferrándiz, Manuel

(Mutxamel, Alacantí, 29 desembre 1849 – Cercedilla, Madrid, 4 setembre 1929)

Antropòleg. Catedràtic de zoologia a la universitat de Madrid, creador de la secció d’antropologia del museu de ciències naturals de Madrid.

Entre les seves obres destaquen: Antropología de España, Razas y tribus de Marruecos i Antropología o historia natural del hombre.

Anton i Alted, Francesc

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1916 – ? )

Escriptor. Linotipista de professió. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques.

És autor de la novel·la La casa de los cuatro vientos, editada a Alcalá de Henares en 1967.

Antolí, Josep

(País Valencià, segle XVII – Benifassà, Baix Maestrat, després 1680)

Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680.

Fou el definidor de l’orde cistercenc a València.

Antist, Vicent Justinià

(València, 3 setembre 1543 – 12 març 1599)

Teòleg i hagiògraf. El 1560 professà al convent de predicadors de València, del qual fou elegit prior.

Publicà en castellà i en llatí, entre altres obres, Dialectarum Institutionum (1572), reimprés a Venècia (1582) i a Colònia (1617); Vida y historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer (1575); Verdadera relación de la vida y muerte del P. Fr. Luis Bertrán (1582), totes dues obres traduïdes i impreses a Itàlia.

Mantingué correspondència amb Luis de Granada i deixà inèdita una Historia de la Inquisición.

Antist, Bartomeu

(València, segle XVI)

Matemàtic i astrònom. De família noble, estigué vinculat a l’ambient d’interès per les ciències que es formà a València al voltant de la figura de Jeroni Munyós, a la segona meitat del segle XVI.

La seva única obra impresa, Almanach o pronóstico de los efectos que se espera, según las configuraciones de les planetas y estrellas (València, 1580) resulta, això no obstant, dedicada a l’astrologia més extravagant.