Arxiu de la categoria: Biografies

Barrera i Volar, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, vers 1690 – 1 novembre 1755)

Metge i naturalista. Enviat pel rei de França a la Guaiana, hi residí i hi estudià la flora, la fauna i les poblacions indígenes (1722-25). En retornar a Perpinyà, hi obtingué una càtedra de botànica (1727); fou metge de l’hospital militar de Perpinyà i protometge de la província del Rosselló (1753).

És autor, entre altres obres, d’Essai sur l’histoire de la France équinoxiale, au dénombrement des plantes, des animaux et des minéraux qui se trouvent dans l’íle de Cayenne et à la Guayane (París 1741), de Dissertation sur la causa physique de la couleur des nègres (París 1741) i d’Ornithologiae specimen novum sive series avium in Ruscinone, Pyrinaeis montibus atque in Gallia aequinoctiali observatarum (Perpinyà 1845).

Fou conegut pels metges de l’època per les seves Obsérvations anatomiques… propres à découvrir les causes des maladies et leurs remèdes (Perpinyà 1751).

Barrera i Vilar, Pere

Deixa un comentari

(Prada, Conflent, 1736 – ? , 1812)

Metge i botànic. Es doctorà en medicina a Tolosa.

És autor de Mémoire analytique et practique sur les eaus minérales du Vernet (1797) i de Flore topographique et méthodique des Pyrénées Orientales, continuada pel seu nebot Climent de Barrera.

Confeccionà un herbari de plantes rosselloneses.

Barrera i Cambra, Vicent

Deixa un comentari

(València, 3 desembre 1907 – 11 desembre 1956)

Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas.

Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942.

Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l’hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.

Barrera, Josep Francesc

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, 1736 – Perpinyà, 1800)

Compositor. Organista de la catedral de Perpinyà.

És autor d’una Missa de rèquiem, de tres misses solemnes, d’un Magnifícat i d’un Libera me de la missa de difunts.

A causa de la Revolució, les seves obres anaren a parar a Montserrat i formaren part del repertori de la comunitat benedictina d’aquest monestir.

Barrera, Joan Antoni

Deixa un comentari

(País Valencià, vers 1750 – vers 1800)

Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat).

Explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.

Barreira, Jaume J.

Deixa un comentari

(València, 1888 – 1957)

Pintor. Sobresortí com a retratista.

Barral i Pastor, Joan

1 Resposta

(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)

Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.

Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.

Barrachina i Sabater, Pere

Deixa un comentari

(Cinctorres, Ports, segle XVIII)

Metge. Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765. Fou catedràtic de prima.

Escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra (1772).

Barra i Ramoneda, Aureli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1899 – 1920)

Pintor. Destacà com a paisatgista.

Baró, Domènec

Deixa un comentari

(Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)

Poeta, prevere i professor. Dirigí el col·legi de Prada (d’ençà del 1815) i el de Ceret (d’ençà del 1829).

És considerat el precursor de la Renaixença literària de la Catalunya Nord per la seva obra Nova col·lecció de càntics espirituals sobre les principals veritats catòliques (Avinyó, 1841), escrit en una llengua relativament neta de gal·licismes.