(País Valencià, segle XV)
Pintor. Encara molt poc documentat.
La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l’època.
(País Valencià, segle XV)
Pintor. Encara molt poc documentat.
La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l’època.
(Catalunya, segle XIV)
Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d’argent que és a l’altar major de la catedral de Girona (1320-25).
(Rosselló, segle XIV)
Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.
(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)
Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.
Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).
Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.
(Catalunya, segle XV)
Arquitecte. L’any 1487 acabà les obres de l’església de Cervera.
(València, 23 setembre 1936 – 2 maig 2014)
“el Turia” Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d’haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.
(Jaca, Osca, Aragó, 21 novembre 1805 – València, 20 novembre 1876)
Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).
Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes.
Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.
(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)
Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.
Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.
(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)
Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.