Arxiu de la categoria: Biografies

Bartomeu -pintor, s. XV-

(País Valencià, segle XV)

Pintor. Encara molt poc documentat.

La seva obra coneguda apareix influïda per les tendències italianitzants de l’època.

Bartomeu -argenter, s. XIV-

(Catalunya, segle XIV)

Argenter. Autor dels dos cossos centrals del retaule d’argent que és a l’altar major de la catedral de Girona (1320-25).

Barter, Felip de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Fou conseller del rei Jaume III de Mallorca-Rosselló.

Bartau, Esteve

(Perpinyà, segle XVII)

Impressor. Actiu entre el 1645 i el 1659.

Fou succeït pel seu fill Joan Bartau, que, alguns anys després de l’annexió del Rosselló a França, vengué la impremta a Bartomeu Breffel.

Barrufet, Pere

(Perpinyà ?, segle XVI – segle XVII)

Fuster i escultor. Treballà a Perpinyà a la darreria del segle XVI.

Esculpí diversos retaules al Rosselló, com els de les esglésies de Sant Joan (1584), del Carme (1598-99) i de Santa Maria de la Reial (1617).

Col·laborà amb els pintors Antoni Peitaví i Honorat Rigau.

Barrufat, Joan

(Catalunya, segle XV)

Arquitecte. L’any 1487 acabà les obres de l’església de Cervera.

Barrios i Estelrich, Francesc

(València, 23 setembre 1936 – 2 maig 2014)

“el Turia”  Matador de toros. Rebé una primera alternativa a València el 1957. Després d’haver tornat a novillero, en rebé una altra, a Ondara (Marina Alta), el 1966.

Barrio y Fernández, Mariano

(Jaca, Osca, Aragó, 21 novembre 1805 – València, 20 novembre 1876)

Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).

Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes.

Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.

Bàrrio, Joan de

(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)

Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.

Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.

Barrientos Robles, Pedro

(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)

Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.

El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.