Arxiu de la categoria: Biografies

Bauçà i Ferrando, Bernadí

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1717)

Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V de Borbó el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d’aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716).

Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l’any 1767).

Bauçà i Adrover, Cosme

(Felanitx, Mallorca, 16 setembre 1871 – 13 febrer 1959)

Historiador. Exercí el ministeri sacerdotal a Felanitx, al Brasil i a l’Argentina.

És autor d’una Història de Felanitx (1921-48) en sis volums i d’altres opuscles sobre la història d’aquesta població.

Instituí una fundació cultural que duu el seu nom.

Bauçà, Joan Amadeu

(Petra, Mallorca, 1727 – Palma de Mallorca, 1787)

Erudit i predicador. Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador.

Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita.

Bauçà, Francesc

(Mallorca, segle XVIII – 1795)

Doctor en dret civil i canònic. Entrà a servir a l’exèrcit. El 1780 Carles III li concedí l’hàbit de l’orde de Santiago. Posteriorment fou ascendit a capità i es retirà a la seva illa nadiua.

Fou un dels primers socis de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Bauby, Fermí

(Prada, Conflent, 1899 – Perpinyà, 1981)

Pintor. Decorador de cases particulars (residència de Carles Trenet, a Provença) i d’hotels (Hôtel Concorde, a Tolosa).

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà.

Bauby, Carles

(Prada, Conflent, 13 maig 1898 – Perpinyà, 16 juliol 1971)

Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe “La Tramontane” i el 1934 fundà a París la “Collection Catalane”.

La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).

Batlle, Ramon

(Rosselló, segle XIII)

Conseller reial de Jaume II de Mallorca-Rosselló. Fou un dels qui instigaren el rei a aliar-se amb França i facilitar la invasió de Catalunya el 1285.

El mateix any, poc abans de la invasió, el rei Pere II el Gran féu una incursió a Perpinyà i hi capturà Batlle, amb un altre conseller, Puig d’Orfila, que havia pres la mateixa actitud.

Batlle, Pere

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Batlle, Berenguer

(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)

Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).

Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.

Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.

Batle i Bastard, Nadal

(Santa Maria del Camí, Mallorca, segle XVIII – 1817)

Escultor autodidacte. És autor de l’altar major (1762) i del retaule i l’altar de Sant Josep, per al convent de mínims de Santa Maria del Camí.