(Barcelona, 1893 – Catalunya, segle XX)
Pintora. Ha excel·lit com a figurista i retratista.
Benavent i Sistach, Maria
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Biografies
Benavent i Feliu, Ricard
(València, 2 juny 1848 – 16 agost 1929)
Compositor. La seva producció és reduïda.
Destacà més com a crític musical a la premsa valenciana.
Benavent, Gombau de -noble, s. XIV-
(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.
Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
Benavent, Gombau de -noble, s. XII-
(Ribagorça, segle XII – després 1180)
Noble. Amb el seu parent Pere de Benavent i els llinatges de Tamarit i de Fons era el principal representant de la part pròpiament catalana de la noblesa d’Aragó del seu temps.
Fou un dels signants dels convenis de pau i treva acordats en 1164 a Saragossa, sota la presidència del rei infant Alfons I el Cast. Actuà com a promotor de les primeres campanyes contra territoris valencians.
El 1174, a Saragossa, assistí al casament d’Alfons I amb Sança de Castella.
Era senyor de Biel. Apareix documentat encara el 1180.
Benavent, Bernat de
(Ribagorça, segle XII – segle XIII)
Noble. Serví Pere I el Catòlic, del qual en fou conseller.
El 1205 acompanyà el monarca a entrevistar-se, a Jaca, amb el rei d’Anglaterra.
Benasser, Pere
(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, 1694)
Teòleg. El 1691 dedicà al rei Carles II una història de Ramon Llull. És autor d’altres obres d’estudis lul·lians.
Beltrán Villagrasa, Pío
(Bujaraloz, Aragó, 4 març 1889 – València, 26 desembre 1971)
Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt.
Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).
Beltran i Peris, Miquel
(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)
Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.
L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.
Beltran i Manrique, Enric
(Almassora, Plana Alta, 19 juny 1892 – 30 desembre 1960)
Erudit i diplomàtic. Especialitzat en temes castellonencs.
És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958).
Beltran i Ibáñez, Adolf
(Calamocha, Aragó, 1860 – València, 1929)
Comerciant i polític. Pertanyia a una família de vinaters acomodats, radicada a València. Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit.
Fou diputat blasquista a corts pels districtes de Sueca i de València. Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València.
