Arxiu de la categoria: Biografies

Berenguer i de Marquina, Fèlix

Deixa un comentari

(Alacant, 20 novembre 1736 – 30 octubre 1826)

Militar i virrei de Nova Espanya (1800-03). Ensenyà matemàtiques al col·legi naval de Cadis; després fou governador i capità general de Filipines (1787-94), i l’any 1799 l’ascendiren a tinent general.

L’amistat amb Manuel Godoy li valgué el càrrec de virrei, càrrec que exercí en circumstàncies difícils (atacs anglesos i aixecaments indígenes). Reprimí l’intent de restauració monàrquica asteca de Tepic.

Fou destituït perquè prengué mesures contra les curses de braus.

Berenguer de Palol

Deixa un comentari

(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)

(o de Palou, o de Palazol)  Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.

Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.

Berenguer de Barcelona

1 Resposta

(Catalunya, segle XI – abans 1050)

Fill primogènit del primer matrimoni de Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet de Narbona.

Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare.

Berenguer d’Anoia *

Deixa un comentari

Veure> Anoia, Berenguer d’  (trobador mallorquí del segle XIV).

Berenguer, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV)

Orfebre. Són obres seves les concòrdies del convent de la Mercè i de l’església de Sant Miquel (1494) de la capital valenciana.

Berenguer -bisbe Elna, v1019/v1031-

6 Respostes

(Rosselló, segle X – després 1027)

Bisbe d’Elna (vers 1019-vers 1031). Fill de Sendred de Gurb. El 1025 consagrà l’antiga església de Sant Joan de Perpinyà. Mantingué un plet sobre la possessió de les esglésies de Gurb, resolt pel bisbe de Vic, Oliba.

Pelegrí a Terra Santa (vers 1026), deixà l’administració de la diòcesi d’Elna al mateix Oliba, que aprofità l’ocasió per a establir la pau i treva de Déu al sínode de Toluges del 1027.

Berart, Jeroni Boix de

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1679 – segle XVIII)

Artista. Havia seguit la carrera militar, que anà abandonant per les seves afeccions de modelador de cera i en terra cuita, així com pel col·leccionisme de pintures i el mecenatge a favor dels artistes.

El 1732 s’ordenà sacerdot, després d’haver restat vidu.

Berard i de Solà, Jeroni Boix de

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1742 – 1795)

Militar i erudit. Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del Pais de Mallorca, la qual li confià la direcció de l’escola de dibuix. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca (1793) i dipositari reial de Mallorca (1794).

És autor de diverses obres, la majoria de les quals inèdites; destaca el Viaje por el interior de la isla de Mallorca, obra descriptiva, d’interès artístic i científic, conservada fragmentàriament i preparada amb la col·laboració del gravador Josep Montaner.

Berard i Palou, Hug

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)

Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.

Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.

Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).

Berard i Geronès, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV – 1421)

Jurista. Ocupà destacats càrrecs a Mallorca. És autor de les Ordinacions del regne de Mallorca, que començaren a regir el 1405.

Tres anys més tard projectà les fortificacions del Port d’Andratx per prevenir les incursions dels pirates sarraïns.