(Illes Balears, segle XV – 1459)
Senyor de Cabrera i assessor del governador de Mallorca. El 1434, en passar per Mallorca Joan II el Sense Fe, el nomenà vice-canceller d’aquest regne, i el féu acompanyar a Itàlia.
Fou empresonat pels genovesos, després de la batalla de Ponça (1435). El 1459, de nou a Mallorca, rebé Carles de Viana en nom de la ciutat i del regne.
(Palma de Mallorca, 1542 – Namur, Holanda, s XVI)
Militar. Fill de Joan Odó Berard i Riera. Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia.
Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV. Intervingué en la batalla de Saint-Quentin (1557).
Escriví diverses obres, com una Sintaxis nova etymologiae novae responders (1583).
(Catalunya, segle XVII – Besalú ?, Garrotxa, segle XVII)
Monjo benedictí. Publicà el 1682 una obra relativa al sagrament de la confessió.
(Palma de Mallorca, 1575 – 1624)
Frare dominicà. Fundà el convent d’Inca. Es distingí a diversos càrrecs de l’orde i també com a predicador i historiador.
És autor d’alguns escrits.
(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)
Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.
El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).
(Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1693)
Lul·lista. Fou canonge de la seu de Mallorca.
El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens, dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodoxia lul·liana; condemnada pel Sant Ofici de Roma (1690) i posada a l’Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant.
El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada.
(Illes Balears, segle XII)
Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.
Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.
(Pollença, Mallorca, 1950 – )
Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona. A 21 anys féu la primera exposició, a Mallorca. A partir d’aleshores ha exposat tant a la seva ciutat natal com a Palma, Barcelona, Madrid, Sant Sebastià i en altres indrets d’Europa i dels Estats Units.
Igualment, ha participat en fires internacionals. La seva obra ha merescut diversos guardons.
Estèticament és dedica a la pintura matèrica per passar després al figurativisme, amb paisatges i natures mortes de trets hiperrealistes que han derivat cap a l’expressionisme.
(Meliana, Horta, 5 novembre 1893 – 24 juny 1919)
Escultor. La seva vida, encara que breu, resultà fecunda en obres notables.
Té dedicat un monument a Meliana.
