(Palma de Mallorca, segle XVI – 1652)
Dominicà. Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca.
Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612.
Escriví una Relació de la santa vida de… Guillem Malferit.
Pseudònim del matemàtic valencià del segle XVIII Agustí Bru Zaragoza i Ebri.
Veure> Antoni Bisquert i Nandes (pintor valencià del segle XVII).
(Oliva, Safor, 22 gener 1932 – Gandia, Safor, 20 maig 2021 )
Poeta en castellà. Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la universitat de Madrid. Féu de lector de literatura castellana a la universitat de Cambridge i exercí de professor de castellà a la universitat d’Oxford.
És autor de nombrosos reculls poètics en castellà i de l’assaig Escritos sobre poesía española contemporánea: de Pedro Salinas a Carlos Bousoño (1995).
El 1967 li fou atorgat el Premi de les Lletres Valencianes.
(Castelló de la Plana, 5 agost 1664 – Viena, Àustria, 1755)
Metge. Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València. Austriacista, seguí Carles III a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra.
Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i posteriorment (des del 1740) al de la filla d’aquest, l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria.
(Perpinyà, 26 maig 1743 – París, França, 24 maig 1828)
Historiador benedictí. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París.
Fou membre de l’Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d’altres obres de divulgació cultural.
El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.
(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.
Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.
(Perpinyà, segle XVI – Catalunya Nord, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu a l’Alta Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. Conreà la pintura religiosa.
Durant un temps s’associà a Joan Perles, de Peralada, i amb el tolosà Antoni Peytaví. El 1589 pintà ell sol el retaule major de l’església parroquial d’Estagell (Rosselló).
(Rosselló ?, segle XVI)
Pintor renaixentista. Actiu especialment al Rosselló. el 1549 pintà el retaule de Sant Miquel de Ribesaltes.
(València, 1832 – 29 novembre 1894)
Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.
Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.
Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.
