(Ceret, Vallespir, 30 agost 1893 – 10 juny 1980)
Escriptor. Secretari de la secció catalana dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or. Deixeble i continuant del corrent de l’escola creada per Josep Sebastià Pons.
És autor del recull de poemes L’ocell de les cireres (1957), de les proses Històries de veïnat (1965), de la peça de teatre La neu (1970) i de la biografia La vie et l’oeuvre de mossèn Esteve Caseponce (1948).
(Perpinyà, 31 març 1909 – Fort de Montrouge, França, 9 febrer 1945)
Escriptor i polític. Alumne de l’École Normale Supérieure, en sortir-ne es dedicà al periodisme. El 1932 Charles Maurras l’encarregà del fulletó literari de “L’Action Française”. Brasillach recollí les millors cròniques d’aquesta publicació en el llibre Les quatre jeudis (1934).
A partir del 1934 es posà a fer política activa i es decantà vers el feixisme (a la novel·la Les sept couleurs, 1939, evoca un congrés de Nurenberg; escriví la crònica Le siège de L’Alcazar, 1939, i la parcial Histoire de la guerre d’Espagne).
Esdevingué un dels periodistes més coneguts de la col·laboració amb Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Era redactor en cap del setmanari “Je suis partout” (1937-43).
Fou detingut el 1944, condemnat i afusellat l’any següent.
(Prada, Conflent, 1912 – octubre 1994 )
Pintor. Amb Robert Lapassat fundà la revista “Conflent”.
Ha evolucionat des del rigorisme vers la poesia, expressada amb preferència en els paisatges. Guanyà el prix des Genêts.
(València, vers 1735 – 31 maig 1791)
Jurista. Assessor del reial patrimoni, generalitats i amortització i oïdor de l’audiència.
És autor d’un llibre encara molt important per a l’historiador actual, Tratado de les derechos i regalías que corresponden al Real Patrimonio en el Reino de Valencia y de la jurisdicción del Intendente como subrogado en lugar del antiguo Baile General (1784-86), i de Noticia histórica de la antigua legislación valenciana sobre el régimen de aguas públicas (1851).
(País Valencià, segle XIX)
Historiador. Era sagristà de la catedral de València.
Escriví una obra titulada Libro de varias noticias, la qual fa referència al període comprès entre 1822 i 1846.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat, sense estalviar-se la darrera de les operacions: el setge de Siurana, el 1153.
Veure> Boïl (llinatge valencià dels segles XII al XVII).
(València, 1872 – 8 març 1947)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Destacà com a retratista.
(Palma de Mallorca, 1745 – Sevilla, Andalusia, 1811)
Jurista. Catedràtic de dret a la Universitat de Mallorca. Defensà les temporalitats de la Companyia de Jesús (1781) i les doctrines lul·lianes, enfront del bisbe Díaz de Gurrea.
Formà part dels consells reials (1782), fou assessor de la intendència de Catalunya (1798) i alcalde major de Sevilla (1807), on fou catedràtic de lleis.
Publicà Compendio de Historia Universal (1796).
Fou el pare de l’historiador Joaquim Maria Bover i de Rosselló.
(Son Sardina, Palma de Mallorca, 12 octubre 1896 – 10 octubre 1977)
Ciclista, dit popularment es Sardiner.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925).
Fou el pare del també ciclista Miquel Bover i Pons.
