(València, 1933 – )
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.
El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental. Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials.
L’any 1980 va anar a viure als EUA, on ha treballat en agències de publicitat, i per a revistes i diaris.
(Catalunya, segle XIII)
Cirurgià. És autor d’una obra mèdica que s’havia conservat a la biblioteca del monestir de Santes Creus.
(Perpinyà, 23 agost 1866 – París, França, 17 novembre 1926)
Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca de Conflent a la Guingueta.
És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d’Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l’Aude et du Ségre (1897).
Fou gerent del diari “L’Indépendant” de Perpinyà.
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
(Perpinyà, 25 setembre 1850 – Grenoble, França, 27 febrer 1914)
Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793.
Fundà “Le Réveil del Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat.
Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)
Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca.
L’agost de 1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió.
Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga.
Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
(Banyeres de Mariola, Alcoià, 13 octubre 1932 – València, 15 gener 1992)
Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat.
El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del País Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977.
Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l’Estat al Consell del País Valencià. L’any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d’estat per a les autonomies (1981-82).
Morí en un atemptat d’ETA.
(Palma de Mallorca, segle XIX)
Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe.
Publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855).
(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)
Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.
Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.
