Masia i caseria. Conserva 12 cases, i tendeix a despoblar-se totalment.
Teulada -Camp de Túria-
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Teudegut
(País Valencià, segle IX)
Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.
Teruel i Rebollo, Abelard
(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)
Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.
És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).
Terrús, Esteve
(Elna, Rosselló, 21 setembre 1857 – 22 juny 1922)
Pintor. Conreà l’aquarel·la. Sobresortí com a paisatgista.
Aristides Maillol li féu un excel·lent retrat en escultura, que és a Elna.
Terron i Homar, Àngel
(Palma de Mallorca, 12 juliol 1953 – )
Poeta. Ha estudiat ciències químiques. Professor universitari. La seva obra poètica és marcada per la particularitat dels seus coneixements, la recerca científica i el procés de comprensió de la natura.
Així es dedueix fàcilment dels títols Iniciació a la Química (1977), Noema (1978), Llibre del mercuri (1982), Ternari (1986), De bell nou (1993) i Al·lotropies (1996).
Entre el 1977 i el 1987 edità la revista “Blanc d’Ou” i ha dirigit, també, la col·lecció de poesia “Tafal”.
Terreta, la
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al sud, i de Sopeira, al nord, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses. L’economia és mig agrícola i mig ramadera.
Encara que geogràficament és més afí a la Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça.
Terres, Mateu
(Manises, Horta, vers 1340 – abans 1389)
Il·luminador de llibres. Actiu entre el 1370 i el 1381. No resten obres que se li puguin atribuir amb certesa, però gaudí de consideració.
El consell de la ciutat de València li encarregà de caplletrar, rubricar, complir i lligar el Llibre nou dels privilegis (1370) i el capítol de la seu li encomanà, juntament amb Llorenç Neia, un missal per a la capella de Santa Maria Magdalena (1381).
Terrencs, Pere
(Illes Balears, segle XV)
Pintor. Contractà amb Alonso de Sedano (1488) el Martiri de Sant Sebastià, de la catedral de Mallorca.
Després intervingué amb el mestre de Sant Francesc -que algú ha identificat amb ell mateix- en el fragmentat retaule dels Trinitaris. El 1499 es comprometé a pintar un retaule per a la vila de Manacor.
Terrena, Guiu de
(Perpinyà, 1270 – Avinyó, França, 21 agost 1342)
Teòleg escolàstic, canonista i bisbe. Entrà a l’orde carmelità. Estudià teologia a París amb Enric de Gant. Mestre en teologia el 1313. Professor a Avinyó, on fou teòleg de confiança de Joan XXII en la lluita contra els espirituals i Lluís de Baviera.
General dels carmelites el 1318. Bisbe de Mallorca (1321-32) i d’Elna (1333-42).
Autor de nombroses Quaestiones doctorals i, ja bisbe, d’obres com De perfectione vitae (1323), Concordia quatour evangelistarum (1328-34), Commentarium in Decretum Gratiani (1336-39) i Summa de heresibus (1340-42).
La seva aportació principal a la teologia consistí a formular per primera vegada la doctrina de la infal·libilitat pontifícia.
Terrena, Arnau de
(Perpinyà, segle XIV)
Eclesiàstic i teòleg. Era nebot o cosí del bisbe d’Elna, Guiu de Terrena, de qui fou hereu de confiança el 1342. Era doctor en dret i el 1370 ensenyava dret canònic a Avinyó.
És autor d’unes Quaestiones Theologicae (1373). Se li atribueixen també un tractat sobre el misteri de la missa i un altre sobre les hores canòniques, en llatí.
Dades dels Països Catalans 