(Tamarit de Llitera, Llitera, 15 setembre 1828 – Saragossa, 1 desembre 1899)
Poetessa i novel·lista. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca.
(Alcoi, Alcoià, 8 octubre 1866 – 6 gener 1937)
Pintor. La seva carrera artística presenta dues etapes, la primera, de temàtica social, amb quadres com Orfeó! (Museu d’Art Modern de Barcelona); la segona, des de vers el 1906, basada en un repertori de paisatges, natures mortes i nus, d’ambient valencià, fet amb un estil lumínic gairebé impressionista, de pinzellada àgil, clarament influït per Joaquim Sorolla.
Fou primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1906) i medalla d’or a l’exposició internacional de Califòrnia (1918).
(València, segle XVII – 1732)
Impressor. Fou nomenat llibreter (1675) i poc després impressor de la ciutat de València.
Inicià la impressió (1702) de la Biblioteca valentina de Josep Rodrigues. El 1706 estampà la Relación de la fiesta que… Carlos tercero… mandó hacer… por la victoria conseguida sobre Barcelona.
S’establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà (1725) i fou de nou llibreter de la ciutat (1726).
La impremta continuà després de la seva mort; el 1733 hi fou imprès un Tractat… per escriure ab perfecció la llengua valenciana.
Veure> Gausfred de Cabrera (primer senyor de Cabrera).
(Tamarit de Llitera, Llitera, 1724 – 1779)
Jesuïta. Fou mestre d’humanitats en alguns col·legis. Tingué el càrrec de penitencier apostòlic a Roma.
Traduí al castellà, en deu volums que serien publicats a Madrid el 1787, els escrits del pare César Calina.
(Palma de Mallorca, 1785 – 1846)
Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals.
En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita… de Artá (1841).
(Palma de Mallorca, segle XIX – 1850)
Framenor. És autor d’un obituari molt detallat dels framenors mallorquins, amb notes biogràfiques, important per a l’estudi de l’orde.
(Rosselló, segle XIV)
Noble. No serví pas Jaume III de Mallorca, sinó Pere III el Cerimoniós, que desposseí Jaume.
El 1344 féu al costat del rei Pere la campanya d’incorporació definitiva del Rosselló, i figurà al consell reial.
(Rosselló, segle XIII)
Dama. El 1285, arran de la invasió francesa amb la complicitat de Jaume II de Mallorca, féu resistència als invasors, des de les seves terres, negant-se a secundar la política de Jaume.
El 1290, Alfons II el Franc ordenava al seu favor el pagament d’una indemnització per haver perdut les seves terres en aquella avinentesa.
Veure> Ramon Andrés i Cabrelles (escriptor i escultor valencià, 1869-1957).
