Arxiu de la categoria: Biografies

Andrés i Cabrelles, Ramon

1 Resposta

(Campanar, València, 1869 – València, 29 gener 1957)

Escriptor i escultor. Estudià dibuix a l’Ateneu Obrer de València i a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou secretari personal de Constantí Llombart (1885-93), de qui anys més tard va publicar una biografia. Col·laborà a Lo Rat Penat i a L’Oronella, guanyà la flor natural en diverses edicions dels Jocs Florals de València.

És autor de poesia: Versus vells (1935), Somnis de fantasia (1946); d’obres teatrals: El bufó (1893), Les males llengües, El camí nou (1932); d’una òpera: L’horta vella; entre d’altres.

També es digne d’esment la seva faceta d’escultor, com el bust en bronze erigit a Constantí Llombart (1928) als jardins del Real.

Cabré i Aguiló, Joan

3 Respostes

(Calaceit, Matarranya, 2 agost 1882 – Madrid, 2 agost 1947)

Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època.

Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d’Azaila (Aragó).

Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944).

Cabo i Arnal, Francesc

Deixa un comentari

(Nàquera, Camp de Túria, 24 maig 1768 – València, 21 novembre 1832)

Organista i compositor. Organista de les catedrals d’Oriola i de València (1816), d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella.

Escriví música religiosa, especialment una cinquantena d’obres vocals, algunes de les quals amb acompanyament orquestral. Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi.

Cabezas, Francesc

Deixa un comentari

(Énguera, Canal de Navarrés, 1709 – València, 1773)

Arquitecte barroc i religiós franciscà. Les seves obres tenen un cert aire valencià orientalitzant.

Hom li atribueix el temple annex al monestir de Santa Bàrbara, a Alzira (1729), amb cúpula de ceràmica amb llanterna, element característic del seu art. Acabà un bon nombre d’esglésies ja començades, com la de Nostra Dona de Sales, a Sueca (1753).

La seva obra més important és el projecte de l’església de planta rodona de San Francisco el Grande, a Madrid (1761).

Com a escultor se li déu l’altar major de l’església de Sant Maur, a Alcoi (1748-53), amb un retaule d’un barroquisme desbordant, avui desaparegut.

Cabestany, Mestre de

1 Resposta

(Catalunya Nord ?, segle XII – França ?, segle XII)

Escultor de personalitat desconeguda. Els trets distintius del seu treball, visibles en la tendència a omplir els buits, el peculiar treball dels plecs i del modelat de les mans i l’expressió dels rostres tallats de manera característica, permeten d’atribuir-li, entre d’altres, el timpà de l’església de Cabestany (Rosselló), el portal de la del Voló i del monestir de Sant Pere de Rodes i el frontal de Sant Serni de Carcassona.

La seva influència perdura en alguns capitells de Sant Pere de Galligants i també de Sant Esteve d’En Bas. La seva obra apareix també en algunes esglésies d’Itàlia.

Cabestany, Guillem de

4 Respostes

(Rosselló, 1162 ? – 1212 ?)

Trobador en llengua provençal. Poeta culte i cortesà, se’n conserven nou cançons, la més famosa de les quals és Lo dous cossire.

Segons la llegenda, d’origen oriental i recollida després per Boccaccio al Decamerone i Stendhal a De l’amour (1822), fou mort per Ramon de Castellrosselló, marit de Saurimonda, la seva enamorada, a qui donà a menjar el cor del trobador, la qual, en saber-ho, se suïcidà.

Les dades biogràfiques reals, poques i indestriables de les d’un altre personatge del mateix nom, indiquen que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa.

Cabanyes, Antoni de

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – segle XVI)

Pintor. Identificat amb el Mestre de Cabanyes. Deixeble del Mestre Martines, pertany al cercle del Mestre dels Peres. D’estil renaixentista, fou influït per Paolo di San Leocadio.

Hom li atribueix el retaule de Sant Dionís i Santa Margarida (Museu Diocesà de València) i un Sant Pere que es conservava a la parròquia de Sant Esteve de València (1523).

Cabanyelles i Gallac, Lluís de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – 17 gener 1524)

Governador general de València (1503-22), i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait. Fill i successor de Lluís Cabanyelles i de Vila-rasa.

Des del 1519 intentà de mantenir una actitud conciliadora durant la revolta de les Germanies. El 1522 impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després.

Fou succeït per seu germà Jeroni de Cabanyelles i Gallac.

Cabanyelles i Gallac, Jeroni de

3 Respostes

(País Valencià, segle XV – València, juliol 1550)

Governador general de València (1523-50) i ambaixador, senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait i comanador de Sant Jaume. Fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa i successor del seu germà Lluís de Cabanyelles i Gallac.

Fou ambaixador de Ferran II el Catòlic prop de Lluís XII de França (1509-12) per a les qüestions italianes. Fou conseller de guerra i d’estat de Carles I i capità de la seva guàrdia. El 1535 acompanyà l’emperador a la campanya de Tunis.

El seu fill Jeroni de Cabanyelles fou també governador.

Cabanyelles i Gallac, Cosme de *

Deixa un comentari

Veure> Cosme de Vila-rasa  (noble valencià dels segles XV i XVI).