Arxiu de la categoria: Biografies

Cardona-Borja i d’Erill, Josep Folc de

1 Resposta

(València, vers 1650 – Viena, Àustria, 1730)

(conegut també per Sanç Roís de Liori)  Militar i polític. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou. Fou el primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles III d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V de Borbó el 1727; príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa.

Fou ambaixador de Carles II a Viena. Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans. El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de València i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per la península Ibèrica.

També l’acompanyà, com a membre de la junta del govern, a la seva proclamació a Madrid (1706). Propugnà la defensa d’Alacant i l’organització d’un exèrcit permanent.

Nomenat majordom major de la reina Elisabet Cristina de Brunsvic, l’acompanyà a Viena (1713) i formà part del seu consell. No s’acollí a l’amnistia de l’any 1725 i morí a l’exili. La seva descendència restà a Àustria.

Cardona-Borja i de Sotomayor, Antoni de

3 Respostes

(València, 1657 – Viena, Àustria, 21 juliol 1724)

Eclesiàstic. Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672. Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità. Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència. Estudià a la universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies.

Arquebisbe de València el 1609, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal. En esclatar la guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip V de Borbó i, quan el general Basset ocupà València (1705), es retirà al seu castell de Biar i després a Castella.

De tornada el 1708, s’oposà a la repressió filipista, en particular a la duta a terme per Melchor de Macanaz contra Xàtiva i els eclesiàstics valencians. El 1710, després de la ruptura entre Felip V i el papa, es mostrà partidari del rei-arxiduc Carles III i s’hagué d’exiliar.

Passà a Viena, a la cort imperial, on es troba amb altres familiars seus, i fou nomenat conseller àulic i, el 1714, president del Consell d’Espanya, que presidí fins a la seva mort.

Publicà Cartas pastorales i una Representación al Sumo Pontífice Clemente XI sobre la beatificación del V.P. Jerónimo Simó.

Cardona-Borja i d’Alagó, Antoni de

2 Respostes

(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)

Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.

Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.

Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.

Cardona i Vidal, Francesc de

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1744)

Doctor en dret i receptor de Reial Patrimoni, gran amic i biògraf de sant Josep Oriol.

Cardona i Tur, Jaume

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 26 febrer 1838 – Madrid, 4 gener 1923)

Prelat. Adquirí gran fama d’orador sagrat. Predicà per moltes poblacions de la península. El 1892 fou nomenat bisbe de Sió i patriarca de les Índies Occidentals.

Els seus escrits són nombrosos. A part dels seus sermons, molts dels opuscles tracten de l’aplicació de l’esperit cristià a diverses activitats humanes, tals com l’ensenyament, l’assistència social, les relacions entre patrons i obrers, i d’altres.

Cardona i Roís de Liori, Sanç de

2 Respostes

(País Valencià, vers 1526 – València, després 1571)

Primer marquès de Guadalest (1542). Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga. Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, néta de Cristòfor Colom.

Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassals una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important.

Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà igualment la pressió indirecta dels turcs; recomanà, a més, l’aixecament armat dels moriscs.

Processat per la inquisició de València el 1569 (la instrucció havia estat iniciada ja el 1540), fou forçat a abjurar de levi i a pagar 2.000 ducats, i confinat al monestir de Sant Pau de Conca (Castella) (1570). Traslladat el mateix any a un monestir de València, el 1571 li fou commutada la pena per la de reclusió dins el terme de la ciutat.

Cardona i Prieto, Pere Maria

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 25 setembre 1872 – El Escorial, Madrid, 15 agost 1936)

Oficial de la marina de guerra espanyola. El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap. El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona.

Cap d’una divisió naval aeronàutica (1922), prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica. Deixà el servei actiu el 1931.

Al començament de la guerra civil fou afusellat en territori republicà.

Cardona i Pons, Gaspar

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1748 – 1826)

Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.

Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).

Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons  (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866)  Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.

Cardona i Pertusa, Josep de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – València, 1732)

Arquitecte. És autor de l’església de Sant Sebastià i de la sagristia de Sant Martí, ambdues a València.

Cardona i Orfila, Francesc

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 19 novembre 1833 – 17 gener 1892)

Naturalista i eclesiàstic.

Autor de diversos treballs d’entomologia, entre els quals Catálogo metódico de los coleópteros de Menorca (1872), Doscientos coleópteros más de Menorca (1875), i Otros cien coleópteros de Menorca (1878).

Reuní una gran col·lecció de mol·luscs i antròpodes, conservada a l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.