(València, 1763 – 1809)
Religiós carmelità. Els seus sermons li donaren fama. Alguns d’ells foren publicats.
Cardona i Genovès, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu de la categoria: Biografies
Cardona i de Villena, Alfons de
(Sicília, Itàlia, vers 1412 – 1452)
Primer comte de Reggio. Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena. Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà (1435). Més tard es distingí a la batalla de Sessano (1444).
Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa. Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília (1451-52). El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta.
Lleonard de Sorts li dedicà una llarga composició elogiosa.
Cardona i de Vilamarí, Maria de
(Sicília, Itàlia, 1509 – 1563)
Marquesa de Padula i comtessa d’Avellino. Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia. Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Collessano.
Era persona afeccionada a la música i a les lletres. Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet.
Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540 amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena.
Cardona i de Ventimiglia, Pere de
(Sicília, Itàlia, segle XV – Bicocca, Llombardia, 1522)
Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478). Després d’haver militar al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II el Catòlic estrateg de Messina, gran conestable de Sicília (1497) i gran almirall de Sicília (1506).
El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada i de Cardona a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei (1516) esdevingué el cap de la revolta contra el virrei. Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant.
Carles I el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort. Tornà a Sicília a precs dels sicilians. Mori a la batalla de Bicocca, prop de Milà, en la guerra entre Carles I i Francesc I de França.
El seu fill Artau de Cardona i de Gonzaga fou confirmat, a la seva mort, en els càrrecs d’almirall i de conestable.
Cardona i de Luna, Alfons de
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1547)
Comte de Reggio i baró de Chiusa, a qui el rei Carles I erigí en comtat (1535) i féu marquès de Giuliana, baronia que havia comprat als Tagliavia el 1530.
Era membre de la branca dels comtes de Chiusa, extingida a la darreria del segle XVI.
Cardona i de Gandia, Hug de
(País Valencià, vers 1405 – vers 1470)
(dit el Navarrès) Senyor de Guadalest. Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia. El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia. Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina Baixa.
El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, néta del rei Carles II de Navarra per la seva filla natural Joana de Navarra. El 1424 seguí el rei Alfons IV el Magnànim a Nàpols.
Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué un paper tan notable el seu fill Joan de Cardona i de Navarra, amb qui el 1476 pledejà a València. Hug era partidari de Joan II el Sense Fe.
Cardona i Fajardo, Alfons de
(País Valencià, segle XVI – 1543)
Noble. Nét de Joan Ramon Folc I de Cardona. Baró de Guadalest. Restà vinculat perpètuament i hereditària a l’almirallat de la corona de Catalunya-Aragó.
La seva muller, Isabel Roís de Liori, li aportà les senyories de Betxí, Riba-roja i Gorga.
Foren fills seus Sanç de Cardona i Roís de Liori, i:
Joan de Cardona i Roís de Liori (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou hereu de les senyories de la mare, comanador de l’orde de Sant Jaume i, pel seu casament amb Lluïsa de Borja-Llançol de Romaní i Sorell, molts dels seus descendents es cognomenaren de Cardona i Borja o de Borja i de Cardona. Fou el pare d’Antoni de Cardona i de Borja i de:
Felip de Cardona i de Borja (País Valencià, segle XVI) Noble. Heretà el marquesat de Guadalest el 1591 a la mort, sense fills, de la seva cosina germana Maria de Cardona i Colón, i fou ambaixador a Flandes. El seu fill i successor fou:
Francesc de Cardona-Borja i de Ligne (País Valencià, segle XVII – 1664) Noble. Heretà l’almirallat de Catalunya-Aragó, fou marquès de Guadalest, comanador d’Alcàntara i batlle general del Regne de València. Fou l’avi d’:
Isidre-Tomàs de Cardona-Borja i de Sotomayor (País Valencià, segle XVII – 1699) Noble. Darrer membre de la línia del marquesat de Guadalest, la qual passà als Palafox, marquesos d’Ariza. Fou comanador de Montesa i virrei de Galícia.
Cardona i de Borja, Antoni de
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
(o Antoni de Borja) Noble. Iniciador de la branca dels marquesos de Castellnou. Comanador de l’orde de Sant Jaume, el qual heretà de la seva cosina materna Maria de Cardona i Colón la baronia de Castellnou, erigida en marquesat a favor del seu fill:
Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Noble. Primer marquès de Castellnou, lloctinent de Mallorca (1633-40) i cavaller de Calatrava. El seu fill i successor fou Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó.
Cardona i Colón, Maria de
(País Valencià, segle XVI – 1591)
Dama. Cosina germana de Felip de Cardona i de Borja, el qual heretà el marquesat de Guadalest a la mort de Maria, la qual s’intitulà duquessa de Veragua i marquesa de Jamaica, com el seu germà Cristòfor de Cardona i Colón.
Cardona i Carreras, Leopold
(Maó, Menorca, 2 maig 1911 – Nova York, EUA, febrer 1982)
Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva.
El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa (Mallorca), i fins al 1942 donà diverses tandes de concerts a Egipte, Grècia, França, la República Dominicana, Haití, Cuba i Mèxic.
A Nord-amèrica, durant els anys 1950, compongué molta música per al cinema. També té composicions de música simfònica i vocal.
