(Quart de Poblet, Horta, 1924 – ? )
Ceramista. Filla de Francesc Elias i Bracons. Casada amb el pintor Ignasi Mundó.
Exposà per primera vegada figuretes de terra cuita a Barcelona, l’any 1946, i féu exposicions col·lectives conjuntament amb les seves germanes Mercè i Montserrat.
(Catalunya Nord ?, segle XVII)
Carmelità del convent de Perpinyà.
Publicà, el 1644, l’obra Fènix català o Llibre de Nostra Senyora del Carme. És precedit d’una tria de poesies piadoses i d’una llista d’escriptors catalans.
(Catalunya Nord, segle IX)
Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.
(València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)
Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València.
Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell’origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini.
Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l’evolució del romanticisme musical.
(València ?, segle XVII – València, segle XVIII)
Pintor. Gendre i deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
Excel·lí en les natures mortes.
Fou el pare de Joaquim Eiximeno i Espinosa (València, 1674 – 1754) Pintor. Com el seu pare excel·lí en la pintura de natures mortes.
Forma de l’antic nom del llinatge valencià dels Xèrica.
(València, segle XVI)
Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.
Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
(o Deixart) Jurista. És autor d’un recull dels capítols aprovats per les corts de Sardenya del 1643, en llatí i català, titulat Capitula sire acta curiarum Regni Sardiniae… (1645).
També publicà Selectarum iuris conclusionum in sacro regio Sardiniensi… (1646).
(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)
Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.
És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.
(Illes Balears, segle XV)
Cavaller i secretari d’Alfons IV el Magnànim.
Fou ambaixador català a Nàpols (1452), per tal de demanar l’ajut reial en la revolta dels forans.
