(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)
Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.
S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).
El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.
Veure> Isabel de Mallorca i d’Aragó (filla primogènita de Jaume III de Mallorca, 1337-1406).
Altre forma del nom d’Isabel d’Aragó i de Fortià (comtessa d’Urgell, 1376-1424).
(Catalunya, 1323 – 1327)
Cinquena filla de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– i de Teresa d’Entença. Morí al cap de molt poc temps.
(Catalunya, segle XIV)
Única filla del comte Joan I d’Empúries i de la segona muller d’aquest, Joana d’Aragó i de Navarra. Morí jove.
(Olite, Navarra, 2 febrer 1426 – Tudela, Navarra, 12 febrer 1479)
Reina de Navarra. Filla petita de Joan II el Sense Fe i de Blanca de Navarra. Quan, el 1455, el seu pare desheretà dels drets sobre Navarra els fills Carles de Viana i Blanca, la nomenà hereva.
El 1458 fou promesa a Alfons, germà d’Enric IV de Castella, però aquest matrimoni no es realitzà. Es casà amb el comte Gastó IV de Foix.
Elionor ha estat feta responsable de l’emmetzinament de la seva germana Blanca, el 1464, per eliminar-la de les aspiracions a la corona navarresa, ja que el difunt Carles de Viana havia legat els seus drets a Blanca.
Mort Joan II (1479), Elionor s’apressà a fer valer la voluntat del seu pare i fou efectivament coronada reina de Navarra (Elionor I), però morí dues setmanes després.
El debatut reialme passà al seu nét Gastó Febus de Foix, que regnà tres anys, i després a la néta Caterina, que es casà amb Joan d’Albert o Labrit i seria destronada pels Reis Catòlics.
(València, 2 gener 1393 – juliol 1393)
Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella.
El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d’aquest nom, morta a les poques hores.
(Saragossa, Aragó, 5 juliol 1378)
Filla de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada.
El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà vuit dies després.
(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)
Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.
Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.
Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.
(Franja de Ponent, segle XII)
Canonge de Roda de Ribagorça.
Sota les indicacions del bisbe Jofre, vers el 1138 escriví la vida de l’antecessor d’aquest, sant Ramon Guillem, i molt probablement també el seu ofici litúrgic, ple de dades biogràfiques.
