Arxiu de la categoria: Biografies

Esteve i Cervera -germans-

2 Respostes

Foren fills i successors de l’impressor Josep Esteve i Dolç.

Josep Esteve i Cervera  (València, 1747 – 1820) Impressor. Dirigí la impremta familiar des del 1773. Publicà, a partir del 1791, el “Diario de Valencia”. El 1807 i el 1808, s’associà amb el seu germà. Durant l’ocupació francesa (1812-13) imprimí diverses publicacions de les forces d’ocupació (Código de Napoleón, 1812, etc). El 1820 va començar a publicar el “Diario Constitucional de Valencia” i la impremta passà al seu gendre, Venanci Oliveres i Carbonell.

Miquel Esteve i Cervera  (València, segle XVIII – segle XIX)  Impressor. Generalment treballà pel seu compte, però en el període 1807-08 s’associà amb el seu germà Josep.

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Esteve, Pere Jaume

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVI – València, 1556)

Metge i humanista. Estudià a València, París i Montpeller. Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València.

Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates (1551), amb il·lustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic-hispànic.

Dugué a terme, també, la millor edició crítica (1552) de la Theriaca de Nicandro Colofonio. A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escoles que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes medicinals, avui perdut.

Esteve, Miquel

Deixa un comentari

(València, fi segle XV – després 1528)

Pintor. Identificat amb l’anomenat Maestro del Caballero de Colonia, nom donat a l’autor d’una taula de la Mare de Déu que es conserva al col·legi del Patriarca de València.

En col·laboració amb Miquel del Prado, realitzà l’Apostolat (1517) de l’ajuntament de València en un estil renaixentista, així com d’una Sagrada Família, la capella de la Sala dels Jurats (1518) i una capella de la seu (enllestida el 1520).

Esteve, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – segle XX)

Polític. Visqué usualment a Cocentaina. Fou diputat provincial d’Alacant.

Es feren famoses les seves campanyes, infructuoses davant el silenci oficial, per agermanar les tres províncies de l’antic regne de València, impulsant a fons les idees llançades per Lo Rat Penat.

A la primeria de segle XX tractà, també sense èxit, de polititzar el valencianisme cultural de Teodor Llorente.

Esteva, Pere Onofre

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII)

Metge. Exercí per molt de temps la professió a l’exèrcit i a la marina. De retorn a Mallorca, hi assolí gran fama.

L’any 1661 publicà un llibre sobre les sagnies.

Esteva, Miquel

Deixa un comentari

(Esporles, Mallorca, segle XIX – Illes Balears, segle XIX)

Escriptor. Pagès sense gaire instrucció, fou un fàcil versificador espontani.

L’any 1860 publicà Poesies mallorquines que tracten del naixement, vida, mort i passió de Jesucrist Nostre Senyor.

Esteràs, Joan

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 1747 – Illes Balears, segle XVIII)

Artista. Prengué l’hàbit de Sant Joan el 1771, a Malta. L’any següent tornà a Mallorca.

Excel·lí en la construcció d’instruments musicals. Practicà el dibuix i l’escultura. Féu miniatures pintades sobre vorí o pergamí.

Estelrich i Perelló, Joan Lluís

2 Respostes

(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)

Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).

Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.

Estelrich i Fuster, Pere

2 Respostes

(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)

Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.

Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.

És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).

Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.