(Perpinyà, 1726 – 1789)
Jurista i historiador. Ocupà la càtedra de dret a la Universitat de Perpinyà, de la qual fou rector (1759). Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Va escriure Observations historiques et critiques sur le droit public de Catalogne et du Roussillon (1770) i Memoire pour l’ordre des avocats de Perpignan (1777), i deixà inèdites Histoire du Roussillon i Franc-alleu de Roussillon et de Catalogne.
(València, octubre 1730 – agost 1789)
Industrial seder. Estudià tècniques noves de la indústria tèxtil a Lió i en diversos països, les quals introduí a València. Fou vocal de la junta de comerç (1766) i inspector general de les fàbriques sederes valencianes.
Fou alcalde del barri seder de València, on creà el servei de vigilants nocturns, a exemple de les principals ciutats europees.
Escriví un notable tractat tècnic, Instrucción metódica sobre los muerés (Madrid, 1790), dedicat als moarés.
(Palma de Mallorca, 1739 – 1812)
Cavaller de Sant Joan de Jerusalem.
Escriví un Diccionario mallorquín castellano, que ha restat inèdit.
(Granada, Andalusia, 11 maig 1871 – Venècia, Itàlia, 3 maig 1949)
Escenògraf i pintor. Fill de Marià Fortuny i Marsal. Es formà a França, i s’establí a Venècia el 1889, on hi ha un museu monogràfic dedicat a ell.
Com a escenògraf la seva principal aportació fou la cúpula Fortuny.
Conreà també el gravat, l’escultura i el disseny de robes i catifes.
(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
Nom amb què era coneguda la reina de Catalunya Sibil·la de Fortià (vers 1350-1406).
(Avinyó, Provença, 1631 – Montlluís, Alta Cerdanya, 1700)
Militar. Com a comandant d’un regiment d’infanteria prengué part activa en la guerra dels Segadors, i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer.
Lluís XIV li enfeudà Fortià i Fortianell (era descendent de Sibil·la de Fortià).
Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban. Fou governador d’aquesta plaça des del 1679.
(Palma de Mallorca, 1846 – València, 1923)
Assagista, periodista i poeta. Fou bibliotecari a la Biblioteca Provincial de València i redactor del diari “Las Provincias”.
Publicà diversos llibres d’assaig en castellà. El titulat Floriloquio modernista por el Doctor Tiquis Miquis (1907) reflecteix el seu conservadorisme literari romàntic.
Escriví en català alguns poemes de caire romàntic floralesc dins un estil sobri i un to intimista.
(Palma de Mallorca, 16 juliol 1888 – 9 novembre 1969)
Escriptor i enginyer de camins. Germà de Bartomeu i de Guillem. Fou cap d’Obres Públiques de les Balears (1940-58) i president de l’Obra Cultural Balear (1962-69) i un dels membres, de segon rengle, de l’Escola Mallorquina.
Publicà els poemes L’estela (1919), L’íntim recer (1935) i Ressons (1951), i tres llibrets d’òpera en català: Nuredduna (1947), musicat per Antoni Massana, El Castell d’Iràs i no Tornaràs (1955) i Santah (1955), a part d’unes rigoroses versions de poetes estrangers, algunes de les quals recollí en el volum Rosa dels vents (1960), i de l’assaig històrico-sociològic Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966).
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – 22 octubre 1943)
Arquitecte, urbanista i polític. Germà de Bartomeu i de Miquel. Ocupà càrrecs importants a les Illes Balears, com el de director de construccions escolars i el de delegat de belles arts, i fou arquitecte municipal de Palma des del 1933.
Les seves primeres obres demostren la influència d’un tradicionalisme italianitzant (casa d’Alzamora, església des Molinar). Posteriorment s’aproximà al nou corrent de tipus racionalista que s’imposava internacionalment (Grup Escolar Jaume I, 1935).
Com a historiador de l’art, féu treballs sobre arquitectura catalana antiga.
En el camp de la política, ocupà el càrrec de president del Centre Regionalista de Mallorca, i el 1923 fou nomenat alcalde de Palma.
Publicà Pel ressorgiment polític de Mallorca (1931), recull dels seus articles polítics.
