(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)
(Antoni Deià i Tortella) Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).
Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.
Pseudònim del periodista Gabriel Fuster i Mayans (periodista mallorquí, 1913-77).
(Elda, Vinalopó Mitjà, 14 novembre 1936 – Madrid, 20 juliol 2004)
(Antonio Esteve Ródenas) Ballarí i coreògraf. Dedicat al ball flamenc, debutà al Price de Madrid i posteriorment s’incorporà a la companyia de Pilar López com a primer ballarí.
Més tard treballà a Itàlia com a coreògraf i en tornar a la Península formà el seu propi ballet. En 1978-80 va dirigir el Ballet Nacional. Se’l considera continuador de l’escola de Vicente Escudero.
Ha participat en nombroses pel·lícules, com ara Los Tarantos (1962), El amor brujo (1967), Con el viento solano (1965), Último encuentro (1966), Fortunata y Jacinta (1969), Los días del pasado (1976), Con el culo al aire (1979), Bodas de sangre (1982) i Carmen (1984).
(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)
Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.
El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Fou senador per València (1899-1904).
(Benifallim, Alcoià, segle XVIII – València, 1821)
Frare franciscà. Fou lector de les facultats de filosofia i teologia de València, així com definidor de l’orde.
És autor d’una Vida de la madre sor Isabel María de Santa Ana (1801).
(Planes de la Baronia, Comtat, segle XVIII – València, 1829)
Escriptor i eclesiàstic. Fou rector a Alcoletge (Segrià) i a València.
És autor de diversos escrits de caràcter religiós.
Veure> Jaume Gassull i Almenar (poeta valencià, segle XV-abans 1515).
Filòsof i poeta jueu valencià, conegut per Avicebró (segle XI).
(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)
Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.
Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.
Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.
(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)
Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.
És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.
