Arxiu de la categoria: Biografies

Giginta -varis bio-

Bernat Giginta  (Rosselló, segle XV)  Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:

Francesc i Joan Giginta  (Rosselló, segle XV)  Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.

Miquel Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).

Giginta, Francesc -varis-

Francesc Giginta  (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453)  Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522)  Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).

Giginta -llinatge-

(Rosselló, segle XIV – segle XVI)

Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV)  Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.

Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.

Gifreu, Patrick

(Perpinyà, 20 març 1952 – )

Escriptor, dibuixant i mestre. Preocupat per la cultura catalana, la seva obra s’inscriu en l’inconformisme i en la denúncia.

Col·laborador en diaris i revistes, ha conreat la narració –Tor Vabel (1979), Hava (1981)-, la poesia –Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980), Autoplàstia del cargol tocat del bolet (1988)-, la poesia visual –Ten variations, Quadrícula (1979), Ics (1982)-, l’assaig –Teoria de les ics (1989)- i el dibuix.

Gibrat, Josep

(Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1866 – Perpinyà, 1926)

Eclesiàstic. Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló.

És autor del recull La vall de Prats (1925) i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech (1912), Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall (1917) i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir (1926).

Gibertó, Jeroni

(Alberic, Ribera Alta, segle XVII – 1705)

Frare trinitari. Ocupà nombrosos càrrecs dins l’orde.

Del 1687 al 1693 li foren publicats diversos sermons.

Gesaleic

(França, segle V – Àfrica ?, 511)

Rei visigot (507-510). Fill natural i successor d’Alaric II, però, atacat alhora, pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona. Poc temps després, les tropes de Teodoric el feren fugir al regne càndal del nord d’Àfrica.

Morí quan intentava de recuperar novament el tron amb l’ajut dels vàndals.

Gerson, Salomó ben

(Perpinyà, 1250 – 1290)

Rabí. És autor de l’obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).

Gerson, Leví ben

(Perpinyà, 1370 – segle XV)

Rabí. Destacà com a metge i filòsof.

Germes, Joan

(Barcelona, segle XVII)

Religiós. És autor d’alguns escrits de caràcter teològic.