(Illes Balears, 1813 – 1881)
Cirurgià. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma i cirurgià de l’hospital de Palma.
Publicà dos tractats mèdics notables: Memoria práctica sobre la epidemia de viruela que reinó en Palma de Mallorca el año 1846 (1848) i Del origen de las cuarentenas, medidas sanitarias contra la peste y enfermedades populares contagiosas (1851).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
Antoni González * Veure> Antoni Gonçales i Fonollar (jurista i escriptor mallorquí, 1677-1728).
Bartolome González (La Puebla de Lilló, Castellà, segle XVI – Rosselló ?, segle XVII) Pintor. Sense relació aparent amb el retratista cortesà homònim a Castella. Establert a Perpinyà (1609), executà una sèrie de retaules, entre els quals el de la Mare de Déu a Espirà de l’Aglí (1616) i el d’Oleta.
Francesc González * Veure> Francesc Ramon Gonçales (poeta i sacerdot valencià, segle XVII)
Joan Àngel González (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Era catedràtic a la universitat de València entre 1516 i 1548. Escriví poesies en castellà i en llatí.
Josep González (País Valencià, segle XVI – 1584) Escultor. És autor del remarcable retaule de l’Assumpció a Andilla. Morí abans d’acabar-lo i l’obra hagué de ser enllestida per l’artista murcià Francisco Ayala.
(Castella ?, 1532 – 1591)
Virrei de València (1575-78). Després de matar la seva muller, Diana de Cardona i Gonzaga, es casà successivament amb Anna d’Aragó i de Cardona (1564) i amb Margarida Gonzaga de Guastalla.
Durant la seva lloctinència a València tingué una especial cura de la vigilància i de les fortificacions de la costa, sobre l’estat de la qual féu un interessant i extens informe a Felip II.
(València, segle XIV – 1348)
Barber. El 1347 destacà als aldarulls promoguts pels unionistes, que posaren en perill la vida de Pere III el Cerimoniós.
Vencedor aquest l’any següent, després de la batalla de Mislata i de l’ocupació de València, manà comparèixer Gonçalvo davant d’ell, i després de fer-lo objecte d’una interpel·lació sarcàstica, recordant els fets passats, el condemnà a ser arrossegat i penjat.
(Palma de Mallorca, 1677 – 1728)
Jurisconsult i escriptor. Jutge del pariatge a Mallorca.
És autor d’una biografia de Julià Font i Roig (1702), d’un tractat sobre el Periage ilustrado y su jurisdicción que se halla en el reino de Mallorca entre la S.C. y R. Majestad y el Ilmo. Sr. obispo de Barcelona, conservat en còpia a la miscel·lània de Lluís de Vilafranca, i d’altres escrits en defensa de l’hospital general de Mallorca, dels privilegis de l’estament eclesiàstic, etc.
(València, segle XVII)
Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 gener 1791 – París, França, 27 juliol 1836)
Músic i compositor. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L’any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial.
Compositor d’òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu de Barcelona amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d’òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián.
D’ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l’Himne de Riego. S’hagué d’exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra.
Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l’Opéra-Comique de París.
Joan Gomis (Illes Balears, segle XVI) Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).
Miquel Joan Gomis (València, segle XVI – després 1570) Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.
Pere Gomis (Illes Balears, segle XV – segle XVI) Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.
Veure> Josep Maria Ramon i Gomis (compositor valencià, 1856-1939).
