(Estella, Navarra, 1891 – 1981)
Polític basc. Durant la guerra civil fou ministre sense cartera del govern de Negrín (maig 1937-agost 1938), càrrec del qual dimití com a protesta per la persecució de què foren objecte els militants del POUM.
(Alacant, 21 desembre 1883 – 5 febrer 1954)
Escriptor. És autor de l’assaig El espíritu europeo de Larra (1926) i d’un bon nombre d’articles i poesies, en català i en castellà, apareguts en publicacions locals.
Nom amb què fou designat durant molt de temps l’anònim autor d’una sèrie d’obres, posteriorment identificades com de Ramon Destorrents.
(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)
Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.
Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 febrer 1833 – València, 4 febrer 1905)
Polític liberal i advocat. Fou diputat a corts (1881), alcalde de València (1885-86) i senador (1895).
Presidí el Cercle Liberal, regentà la Institució per a l’Ensenyament de la Dona i fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Fou el pare de Manuel Iranzo i Benedito.
(València, 11 gener 1867 – Almenara, Plana Baixa, 1921)
Polític liberal i meteoròleg. Fill de Josep Iranzo i Presència. Estudiant de dret a València, es doctorà a Madrid. Fou diputat a Corts pel districte d’Albaida.
Preocupat per la meteorologia i l’agricultura, és autor d’Ensayos de meteorología dinámica (1889) i fundador de la Federació Agrària de Llevant i del Servei Meteorològic de Llevant (1911), del qual fou director fins al 1921.
(Utiel, Plana d’Utiel, 1 febrer 1931 – València, 4 març 2006)
“Anzo” Pintor. La seva obra parteix, en gran part, del pop-art.
És ben característica d’ell la interpretació simplificada d’imatges publicitàries o procedents del cinema i de la televisió. Ha obtingut premis d’importància.
Ha exposat a Utiel, a Barcelona, a Madrid i, en diverses ocasions, a València.
(València, 1613 – 1675)
Religiós de la congregació de Sant Felip Neri. És autor de diversos escrits.
Exercí càrrecs a la seu i a la universitat valencianes.
Veure> Violant d’Aragó i de Sicília (duquesa de Calàbria, 1273-1302).
Veure> Violant de Bar (reina de Catalunya, 1387-95).
