(Inca, Mallorca, segle XVI – Madrid, 30 abril 1615)
Escriptor. Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial. El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alfons Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior (1611-13).
Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa (1617).
(Alcoi, Alcoià, 12 octubre 1908 – 30 setembre 1984)
Escriptor. Ha exercit la carrera de mestre (1927) i ha col·laborat en diverses publicacions dels Països Catalans i en diversos periòdics sud-americans.
Les seves narracions es caracteritzen pel sabor popular i la gràcia literària: Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i vora mar (1959), El cas de Lina Morell (1960), De la muntanya i de vora mar (1975). Com a divulgació històrica, ha escrit Miscel·lània alcoiana (1964) i La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bilmil·lenària (1970).
Fou el pare de Jordi Valor i Gisbert (Alcoi, Alcoià, 1939 – ) Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València. Destacà com a paisatgista. Ha obtingut premis d’importància.
(Alcoi, Alcoià, 1927 – 4 març 2014)
Escriptor. Col·laborà al setmanari local “Ciudad”.
És autor d’un Catálogo de músicos alcoyanos (1961).
Veure> Domènec de Vallmanya (cavaller afrancesat català, segles XVIII-XIX).
Joan Vallterra de Blanes (País Valencià, segle XVI) Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:
Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:
Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI) Noble. Fou el pare de:
Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669) Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:
Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659) Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:
Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733) Fou creat marquès de Vallterra (1716).
(País Valencià, segle XV – 1470)
Noble. Pare d’un altre Joan de Vallterra.
Vinculà els seus béns (1466) i fou el primer baró de Torres Torres, senyor del castell i terme de Castellmontant (que comprenia Castellmontant, Montant, Montanejos, Aranyuel, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina), d’Arenós i la Pobla d’Arenós i batlle de Sogorb (càrrec que heretà del seu sogre).
Només deixà dues filles:
Andreu de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Ambaixador de Pere III el Cerimoniós prop del papa.
Bernat Guillem de Vallterra (País Valencià, segle XIV) Justícia major dels cavallers de la ciutat de València (1382).
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XIV – segle XV) Doctor en drets. Enviat per Martí I l’Humà a Avinyó (1402) perquè es posés al servei de Benet XIII.
Joan de Vallterra (País Valencià, segle XV) Bisbe de Tarassona. Ambaixador (1423) d’Alfons IV el Magnànim a Castella.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Cavaller. Fou un dels qui serviren Ferran I d’Antequera anant a participar al setge de Balaguer contra Jaume II d’Urgell, el 1413.
(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)
Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).
És autor també de Sainets alcoians (1972).
(Manises, Horta, 23 octubre 1851 – 24 novembre 1906)
Enginyer industrial i escriptor. Amplià estudis a Bèlgica. Projectà i dirigí en part el ferrocarril València-Aragó i el replanteig de la Central d’Aragó. A Manises creà un museu i una escola de dibuix per al foment de la ceràmica.
Publicà La música (1894), La cerámica, apuntes para su historia (1894) i Historia de la música apoyada en la cerámica, i deixà inèdites monografies sobre La cerámica en la provincia de Castellón, Historia de los matemáticos del siglo XVII y en particular de D. Vicente Tosca, Introducción del arte románico en Cataluña y Valencia, Influencia del caciquismo en la administración española i altres temes.
Dades dels Països Catalans 